El franctirador de Ripoll

Rate this post

Dels autors de “A l’imam de Ripoll no el coneixíem de res, però al final va resultar que potser sí, que potser l’havíem anat a veure una miqueta a la presó i que hi teníem una miqueta de relació”, arriba ara a les nostre pantalles “Aquest que volia assassinar Pedro Sánchez podria haver passat informació a algun cos de seguretat”.

Noi, és que hi ha gent que està de pega i se’ls acaba girant tot. Sí, sí, ja intenten tapar-ho, ja. Amb una apagada política i informativa total. Però al segle XXI amb la informació passa el mateix que amb els cadàvers i el mar, que acaben surant. Una altra cosa és que a mesura que apareixen els cadàvers a la platja, tu intentis que la gent miri cap a la muntanya i així tens temps d’anar-los traient sense que el vegi ningú.

Al relat de la violència i a l’intent de fracturar la societat catalana, cal afegir l’estratègia consistent en silenciar i minimitzar qualsevol fet que posi en qüestió el relat oficial de l’Estat. I així assistim, meravellats, a les portades d’uns diaris de paper que cada dia publiquen en portada un mínim de dues noticies sobre Catalunya (el 872% dels cops en negatiu) i pels quals ara no existeix una noticia el titular de la qual és: “Han detingut un paio que tenia un arsenal a casa seva i que volia assassinar Pedro Sánchez, president del Gobierno”.

Tots recordem com van tractar a Madrit (concepte) el cas Tamara. Amb aquelles imatges emmanillada i mostrant la seva cara sense pixelar, que van repetir fins que va explotar l’arxiu de vídeo de tant prémer el play. I tots recordem aquells àudios presentant-la com la cap dels comandos terroristes que estaven provocant el caos als carrers. Allò ara s’ha desfet com una clara muntada i ningú ha demanat perdó ni ha dimitit. I quan detenen algú perquè pensava cometre un assassinat, el gatet se’ls ha menjat la llengüeta.

És el que l’Albert Lloreta (@AlbertLloreta) explica en aquest fil de twitter:

I, què vol que li digui, al final veus tant d’interès en manipular la realitat i veus aquesta dèria per treure importància a un fet que és molt greu que no pots evitar pensar malament. Escolti, si no tenen res a amagar, per què aquests silencis? I acabes pensant en l’imam de Ripoll. És que són moltes casualitats sempre a la mateixa banda.  

Bé, o potser es tracta d’això. Potser volen que quedi clar que la seva impunitat és infinita perquè és la millor manera de demostrar qui té el poder. Absolut.

Encara que corrin el risc que un dels cadàvers que se’ls aparegui sigui la Secció Cinquena de l’Audiència de BCN dient-los que l’actuació de la Guàrdia Civil per impedir el referèndum del l’1-O a Sant Joan de Vilatorrada va ser “desproporcionada”. I que dos jutges d’aquesta secció considerin que 1/ “no era necessari copejar amb porres i defenses de forma inopinada i sorprenent” a la gent, 2/ que podrien haver tret els presents “agafant-los i arrossegant-los”, 3/ que es podria haver permès votar ja que “el resultat no hauria tingut les conseqüències jurídiques preteses pels organitzadors”, cosa que coneixia “la força actuant, 4/ que els comandaments policials “haurien d’haver valorat que era altament probable” lesionar algun ciutadà amb el conseqüent “deteriorament de la imatge de les institucions” i 5/ i per tant l’actuació policial va ser “un excés”.

Amb això, com amb l’imam i com amb el que volia assassinar Sánchez, silenci. Perquè el que no se sap, no existeix. I són ja moltes les coses que no existeixen com per no pensar malament. 

Anar a la font
Iu Forn

Powered by WPeMatico

Translate »