El filòsof Xavier Rubert de Ventós cedeix el seu arxiu a la UPF

El filòsof Xavier Rubert de Ventós ha donat de manera perpètua i gratuïta el seu arxiu personal a la Universitat Pompeu Fabra, que l’incorporarà properament al Dipòsit de les Aigües de la seva Biblioteca. Es tracta d’un fons d’un gran valor cultural i científic en l’àmbit de la filosofia, la història de les idees i les humanitats en general. Amb aquesta mesura es promourà la divulgació del fons i es preservarà un patrimoni cultural de gran interès acadèmic, tant per a la recerca com per a la docència. El contracte de donació va ser signat per Xavier Rubert de Ventós i Jaume Casals, rector de la UPF, en un acte que va tenir lloc el 25 d’abril, a la tarda, al campus de la Ciutadella.

Una biblioteca farcida de bons fons personals

“Confio plenament en les persones que han de cuidar el meu arxiu personal, anirà a parar en bones mans”, va afirmar Xavier Rubert de Ventós en el decurs de l’acte de signatura. De la seva banda, Jaume Casals va destacar que “els arxius de Xavier Rubert de Ventós aniran al Dipòsit de les Aigües, prop d’altres arxius o fons bibliogràfics especials com els de Gianni Vattimo, Eugenio Trías (amb qui el donant va fundar el Col·legi de Filosofia, l’any 1976), o Alois M. Haas”. El rector va recordar que “es tracta d’un grup de filòsofs contemporanis de finals del segle XX molt potents, i això és interessant ara i d’aquí a 50 anys”.

Un procés paulatí

Des de fa uns mesos s’estan portant a terme treballs d’organització i tractament tècnic de la documentació en el domicili particular de Xavier Rubert de Ventós. L’entrega del fons es realitzarà de manera progressiva i per etapes, d’acord amb la voluntat de Xavier Rubert de Ventós, que mantindrà els drets de propietat intel·lectual sobre el fons, mentre que cedeix a la UPF els drets d’ús per a l’exercici de les funcions pròpies de la Universitat, especialment la docència i la recerca, sense ànim de lucre.

Bàsicament manuscrits

El volum de la documentació de l’arxiu personal de Xavier Rubert de Ventós, majoritàriament manuscrita, és de 41 metres lineals i es refereix a tots els aspectes i funcions de la seva vida: relacions familiars i socials, drets i deures socials, formació, treball, economia, oci i acció social. Tipològicament el material és d’una gran diversitat i riquesa, ja que abasta totes els èpoques de la vida del filòsof, en totes les seves dimensions, privada i pública, i les seves dedicacions.

Un pensador antifranquista

Rubert de Ventós (Barcelona, 1 de setembre de 1939) va formar part del Front Obrer Català. El 1975 va ser expulsat, per motius polítics, de la seva càtedra de la Universitat de Barcelona i hagués d’exiliar-se a França. Durant la transició va ser molt actiu en el Col·legi de Filosofia. Del 1982 al 1994 va tenir una molt activa carrera política. Va militar al Partit dels Socialistes de Catalunya, i va ser diputat al Congrés per aquest partit del 1982 al 1986, per més tard passar al Parlament Europeu (va ser eurodiputat del 1987 al 1994). Però al cap d’uns anys va passar a donar suport a Convergència i en els darrers anys ha evolucionat cap a l’independentisme (un independentisme “no nacionalista”, segons puntualitza), tot i que sempre ha estat crític amb el procés. També lamenta haver-se ficat en política, en considerar que “la democràcia és el totalitarisme de les aparences”.

Ves a la font
Autor: El Nacional

Blog

29 d’Abril de 2019 – 12:48 pm

Deixa un comentari

%d bloggers like this: