El fenomen ‘meme’: més enllà de l’humor

Rate this post

CARLOTA RUBIO ( @carlotarubio12) i IGNASI ESTIVILL( @estivillcat)

Una sessió fotogràfica com una altra. El fotògraf, Antonio Guillem, i el lloc, Girona. Guillem ja fa temps que treballa amb els models de la sessió d’avui, captant diferents situacions. Però hi va haver una imatge concreta de la sessió que va cridar l’atenció d’algun usuari de la xarxa, la imatge d’un noi que camina amb la seva suposada parella i mira descaradament a una altra noia que camina pel carrer. El model, que ha demanat a Cetrencada de no revelar la seva identitat, explica que ell ho va viure com una sessió de fotos normal, però al cap d’un temps amics i coneguts li van fer veure que no era així: la seva imatge s’havia viralitzat per tota la xarxa. Aquesta senzilla fotografia es va convertir en el meme (o mem) de l’estiu, i no només a Catalunya o a Espanya, a molts països del món. La foto era sempre la mateixa però cada usuari la va adaptar a diverses situacions afegint petits rètols a cada personatge, com es mostra en els següents exemples:

Aquest no és el primer cop que una imatge quotidiana acaba agafant una fama i una viralitat de dimensió mundial. Com és possible això? A causa del fenomen meme, aquests acudits o imatges que veiem circular per les xarxes. Però, per la seva novetat i lligam amb les tecnologies, no tothom té clar què són exactament.

 

 

 

 

 

 

Què és un meme?

Un meme d’internet pot ser gairebé qualsevol idea expressada en algun tipus de contingut web, com una foto, vídeo, gif…De forma resumida, un meme és un acudit (en general, una imatge amb text afegit) que evoluciona i varia molt de pressa a mesura que creix la seva fama a les xarxes. Però això és tot el que tenen en comú; la mal·leabilitat i espontaneïtat dels memes fan que tinguin orígens, formes i protagonistes d’allò més diversos.

La paraula  meme prové del biòleg Richard Dawkins el 1976, quan va utilitzar-la per descriure la unitat mínima de transmissió genètica cultural, que es reprodueix de persona a persona creant múltiples còpies de si mateixa. De fet, la paraula prové del grec mimeme, que vol dir imitar. És per aquesta raó que, a partir del 2008, es va prendre la paraula per designar aquest nou fenomen d’internet, ja que la imitació i transmissió ràpida entre persones és allò que el defineix. Va ser molt influent en l’inici del concepte la creació de Knowyourmeme, un portal de documentació i enciclopèdia sobre els memes. Kenyatta Chesse, cofundador de la pàgina, defineix el fenomen com ‘una manifestació cultural reconeixible amb una càrrega de significat  molt fàcilment identificable per persones del mateix entorn’. Chesse està convençut que això és la clau per a què un meme triomfi, que tingui un element transcendent per a la cultura en la qual s’emmarca.

Aquesta importància de l’entorn sociocultural també és subratllada per Limor Shifman al seu llibre  Memes in Digital Culture com un dels dos punts claus per diferenciar els memes d’altres elements d’internet. Per la immediatesa amb què són transmesos, la gràcia dels memes normalment va fortament lligada a la realitat dels seus receptors, ja sigui a l’actualitat més estricta o a la seva vida quotidiana. Per tant, un meme sobre la situació actual de Catalunya farà riure als catalans i espanyols, però segurament no a  la gent de fora. O memes sobre una sèrie, com per exemple Joc de Trons, si no la segueixes, no et farà cap mena de gràcia, encara que la foto sigui molt enginyosa.

 

 

Ari Spool, experta en l’àmbit,  també posa èmfasi en la quotidianitat i el contacte amb el més personal necessaris en els memes per triomfar:’A la gent li agrada l’humor que sembla pensat directament per ells; i els memes, tot i ser àmpliament compartits, aconsegueixen semblar una broma interna, que tothom s’apropia i vol portar al seu terreny’.

El segon concepte clau de Shifman sobre els memes és el que l’autor anomena Repackaging (tornar a empaquetar), fer quelcom a partir d’alguna cosa ja existent. Els memes parteixen d’un contingut inicial i, a partir d’aquest, els usuaris de les xarxes van creant-ne de nous, mantenint l’essència de la broma del primer però adaptant-la a diferents situacions. D’aquesta manera, l’abast del memes es torna molt més ampli que el d’una broma unitària que pugui circular per la xarxa.

 

 

 

 

 

 

Hi ha memes bons i dolents?

L’èxit d’un meme no es basa en la qualitat de la broma o la imatge, sinó en quin abast té. Per mesurar el seu èxit, es calcula el nombre de versions que se n’han fet. És un exemple el meme de Futurama Fry, on apareix el personatge principal de la sèrie Futurama amb una expressió dubitativa. És un dels memes que més circula per les xarxes, i ja s’han publicat gairebé dos milions de versions d’aquesta imatge.

No obstant això, és molt difícil preveure quins memes triomfaran a la xarxa i quins no, ja que la gran majoria no van néixer amb la intenció de ser-ho, sinó que són imatges extretes de llocs diversos, des d’un fragment d’una pel·lícula a una orla de graduació. L’únic que tenen en comú és la seva capacitat expressiva. El que tenen els memes en comú és que aconsegueixen transmetre una idea concreta a un gran nombre de gent amb només un cop d’ull. Les fotografies o dibuixos, doncs, es converteixen en memes quan algun usuari de la xarxa els dóna un significat i aquest es va transmetent i adaptant a diferents situacions fins a arribar a formar part del llenguatge cultural compartit.

Els protagonistes del meme mai són conscients d’aquesta viralitat tan contagiosa fins que la seva imatge ja està estesa per tota la xarxa i no els queda res més que acceptar que són fenòmens d’internet. Òscar Coromina, professor de comunicació i màrqueting digital a la Universitat Autònoma de Barcelona, opina en declaracions a Cetrencada que aquesta reproducció descontrolada d’imatges a la xarxa és una de les qualitats intrínseques del món digital:’a internet no existeix la intimitat’.

Navegant per aquest infogràfic interactiu hi podeu veure uns quants dels memes més coneguts de la història, les històries i curiositats que s’hi amaguen al darrere i alguns exemples (recomanable fer-ho a pantalla completa):

 

Per què parlem sobre els memes?

En el temps de la cultura digital, els memes representen tot allò que preval: la rapidesa i senzillesa. Els memes es condensen en una sola fotografia amb poca lletra o cap, que es pot compartir o enviar a través de qualsevol dispositiu de manera ràpida i senzilla. Són, per tant, la forma més reduïda i simple de transmissió d’informació, fet que facilita que se’n creïn en grans quantitats cada cop que hi ha qualsevol esdeveniment a la societat. En són exemple la quantitat de memes que estan apareixent a la xarxa sobre el conflicte que hi ha a Catalunya o, fa un any, tots els memes al voltant de les eleccions presidencials als Estats Units.

Aquesta facilitat de creació i transmissió està suposant que es pugui fer un meme de qualsevol situació. Encara que a primer cop d’ull els memes puguin semblar bromes inofensives d’internet, cada cop estan més presents a la societat, fins al punt que poden arribar a ser una amenaça pel poder.

Els memes, perseguits a Rússia  i problemàtics per a Samsung

L’any 2015, els memes van estar a l’agenda política del president Vladímir Putin. Els usuaris russos de la xarxa creen memes amb contingut polític, especialment denunciant el conflicte amb Ucraïna i les polítiques del president Putin. El govern rus va decidir començar a castigar i sancionar a aquells usuaris que creïn o comparteixin memes sobre el president, o altres personalitats polítiques. Aquest any ha sigut conegut el cas del meme de  Putin el Pallaso Gai, el qual mostra el president maquillat i ha sigut prohibit a tot el país.

Per altra banda, les empreses i marques també es miren els memes de més a prop últimament. Samsung n’és un exemple. Quan va sortir a la llum que el Samsung Galaxy Note 7 tenia problemes amb la bateria, la viralització dels memes sobre aquesta problemàtica va posar a Samsung en una posició encara més delicada. Un altre exemple és el polèmic anunci de Kendall Jenner amb Pepsi, el qual frivolitzava la lluita contra el racisme als Estats Units. La comunitat d’internet va rebutjar l’enfocament de l’anunci i això va suposar un desprestigi per la marca.

En l’era de les noves tecnologies, allò que hi té cabuda són els missatges condensats, fàcils d’entendre a primer cop d’ull.  Tot i la senzillesa del missatge, Coromina considera que la ‘denúncia que porten implícita’ (sovint a través de la ironia) pot ser molt profunda. Per la seva simplicitat, els memes tenen un poder expressiu molt més efectiu i que, per tant, pot fer un gran nombre de gent partícip de la denúncia social. Tothom pot consumir memes, però també crear-ne i compartir-ne.

 

 

 

 

 

Meme utilitzat per la campanya política d’Òmnium

Anar a la font

Powered by WPeMatico

Translate »