El fenomen Albano-Dante Fachin

Rate this post

Activista. Assot de CiU, quan existia CiU, que sembla una cosa del passat llunyà i, total, estem parlant de fa un parell d’anys. Ell i la seva parella, l’ara diputada a Madrid Marta Sibina, van crear el 2004 la revista cafè amb llet, que va fer-se molt famosa a partir de l’any 2011. Va ser quan la publicació va convertir-se en el lloc on es denunciava el mal funcionament i els dèficits de la sanitat catalana. Sovint s’hi podien llegir informacions on es parlava de corrupció i males pràctiques de la conselleria del ram. Encara ara ressonen les seves crítiques a la reforma de l’Institut Català de la Salut (ICS). Considerava que serviria per fiscalitzar els metges per obtenir més beneficis econòmics i alertava d’un procés de privatització de la sanitat. La majoria del material va servir per publicar el 2013 el llibre titulat “Artur Mas: on són els meus diners?”.

Va ser al 15M i al Procés Constituent d’Arcadi Oliveres i Teresa Forcades. I va acabar a Podem, que no és Podemos. I el lideratge de Podem va dur-lo al Parlament. Però ara tot ha girat. Podem vol fer-lo fora per indepe i ell, l’Albano-Dante Fachín, que no és indepe, fa costat als indepes. Amb l’argument de que, per sobre de tot, ell és demòcrata. I ara els indepes l’adoren. És la màgia del Procés i l’exemple de com canvien aquí les coses a una velocitat de vertigen.

El moment més memorable de tot plegat va ser quan la bèstia negra de la dreta que retallava en sanitat va ser ovacionat pels diputats d’aquesta mateixa dreta i pel President que va substituir Artur Mas, l’objectiu de la majoria de les seves crítiques. Va ser durant el discurs que va fer al debat del passat 26 d’octubre al Parlament:

Aquest discurs l’ha convertit en una icona indepe de tal magnitud que molts indepes demanen que formi part d’una possible llista unitària. Increïble! Però cert. O sigui, un no indepe declarat podria acabar en una llista indepe. Ull, i això a la Catalunya que alguns repeteixen fins el mareig que està fracturada.

Però esperi, que encara falta recordar quan va tocar votar la independència de Catalunya. A diferència de la postura oficial del seu grup parlamentari (CSQP), ell i altres 3 companys (Joan Josep Nuet, Àngels Martínez i Joan Giner) no van voler mostrar públicament el seu vot. Era la manera de fer un acte simbòlic de suport i, també, de protegir la majoria de Junts pel Sí i la CUP de possibles responsabilitats penals i de buscar-se problemes en cas que la fiscalia decideixi algun dia entrar en aquesta qüestió.

I ara la brutal paradoxa amb triple mortal i tirabuixó: mentre Fachín s’ha convertit en un símbol pels que pensen totalment el contrari que ell, els seus, els que pensen com ell, l’han depurat. I precisament per això. Ho vam començar a saber gràcies a aquesta piulada seva:

Total, que l’AlbanoDante, un senyor que diu que fa el que està fent perquè posa la seva consciència per davant de la seva ideologia i en nom d’això no fa fàstics a anar de la mà dels seus antics enemics, resulta que és considerat pels seus com un boig perillós. Tant boig que el fan fora perquè pot perjudicar el seu partit “greument a nivell estatal”. Delirant.

Una prova més que el Procés està canviant radicalment la política i la manera com els ciutadans s’hi acosten. I, sobretot, és la demostració de que ara mateix, qui no sàpiga llegir el moment, acabarà flotant per la galàxia de la política en direcció a l’oblit. 

Anar a la font
Iu Forn

Powered by WPeMatico

Translate »