El factor Faus

En poques setmanes, el Cercle dEconomia elegirà Javier Faus com a president. Ha sigut un procés menys convuls que en altres ocasions. En aquesta casa mai hi ha hagut més duna candidatura, però en aquest cas shan trencat diverses costures. Faus no era vicepresident a la junta actual, però ha comptat amb lacord del president sortint i dels expresidents, com mana la tradició. És duna nova generació (1964), procedeix del sector financer però no ha estat directament en lòrbita de la banca, ha agafat experiència en batalles en què havia de donar la cara, com la gestió de la societat de lHotel Arts i la junta del Barça, primer amb Laporta i amb Rosell com a vicepresident econòmic quan no li va tremolar la mà per les exigències del clan Messi. La candidatura de Faus té almenys tres elements disruptius: per primera vegada la junta serà paritària, planteja el debat econòmic al terreny de la digitalització i de les seves seqüeles iliberals, i en la qüestió catalana surt de labstracció ambiental. La seva intervenció en les jornades de Sitges va ser una lliçó magistral a lestablir un marc europeu per al debat entre les metròpolis i va explicar, amb dades, com Madrid havia igualat Barcelona per sentenciar: ni tot és culpa de lEstat ni tot és conseqüència del procésEl conjunt és bastant més intelligent i suggerent que aquell romanticisme habitual que busca la solució dels mals davui a largumentari de Pla, Gaziel o Vicens Vives idealitzant un passat que mai va existir, ni en la versió de lautosuficiència de Catalunya ni en la de la cooperació efectiva amb lEstat.

Seguir leyendo….

ElPeriodico.cat – PORTADA

Deixa un comentari

%d bloggers like this: