El dret a fer vaga

No recordo cap curs sense alguna vaga. Sempre es concentren al primer trimestre, i al tercer misteriosament desapareixen. Esclar que de tant en tant trepitgem moments excepcionals que trastoquen completament el calendari escolar. Els de tercer de l’ESO tenen molt clar que ja tenen edat per reivindicar les seves primeres vagues, tot i que molts les fan simplement per quedar-se a casa dormint, després d’estar-se fins a altes hores de la matinada jugant a videojocs i enviant missatges pel mòbil. Els de quart s’ho pensen una mica més perquè d’alguna manera també els preocupa treure’s el graduat.

Llavors arribem als del batxillerat. El tema no és el mateix a primer que a segon. A primer encara hi ha molts infiltrats que es pensen que fan cinquè d’ESO, però els de segon tenen clar que totes les notes compten per accedir a la carrera universitària que volen, fins i tot si al final es decideixen per un cicle de grau superior. A segon no s’hi val a badar, i per això quan s’entra en una espiral de vagues d’estudiants molts s’ho pensen dues vegades encara que comparteixin el motiu de la protesta.

Crec que no és el mateix una vegada has entrat a la universitat. Els universitaris han representat tradicionalment aquells joves que reclamen un futur millor per a la seva generació i, com que encara estan en una situació prelaboral, això els permet anar més lluny que els que s’hi juguen una feina i un sou. Però això només ho afirmo com a antic universitari.

Entenc perfectament l’angoixa dels de segon de batxillerat i que prenguin la decisió de no seguir les vagues. Però és cert que també he vist que alguns saben com arribar a tot arreu. En conec uns quants que fan vaga però estudien a la biblioteca fins que arriba l’hora de les manifestacions, o que si cal fan un examen i després marxen al carrer a fer públiques les seves reivindicacions.

En realitat, a la vida tot circula en paral·lel, i només en circumstàncies molt extremes la vida es paralitza. La voluntat que tenen alguns de canviar les coses em genera respecte i enveja sana. Aquests nois i noies, en el fons, representen les opcions que alguns temes que els adults no han sabut resoldre se solucionin. Si algun dia tenim un món millor dependrà dels que lluiten pels seus somnis, perquè amb els que es queden dormint a casa per no anar a classe segur que no anirem enlloc.

Anar a la font – Ara.cat

Deixa un comentari

%d bloggers like this: