El dolor d’Alfred que no pot ni citar Amaia: “Era para alguien que estaba aquí”

Rate this post

El retorn del català Alfred a OT ha estat un cúmul d’emocions: els concursants perquè volen ser com ell, els espectadors perquè valoren quan un concursant es fa professional i debuta amb un disc i el mateix Alfred a qui se li han remogut totes les emocions. En el seu cas dobles: pel lloc i pels records de la seva ex Amaia. Los Almaia han mort, Amaia ha deixat Alfred per un nou jove, Diego Ibáñez, i Alfred ho supera amb ioga i empassant saliva quan canta el poema que li va dedicar a Amaia.  Minut 19:10 del vídeo: “Empezó siendo un poema para una persona que estaba aquí y es mi primer single“:

Després a la Gala ha lluït més, amb el planeta Mart, el look d’Alfred, la banda i un record a David Bowie. Però el mal ja estava fet: alguna premsa i xarxes fans locos d’Amaia s’hi han abraonat. Ell és l’abandonat de la relació, el qui plorava desconsolat a la sortida de la Gala de la Sida al MNAC de Barcelona, el lànguid, el nen bo i solidari. Però els amaios no perdonen:

El digital Jaleos escup sobre el dolor d’Alfred per no citar les cinc lletres a-m-a-i-a: “¿Así, sin más? ¿De verdad? Ahora, una de las parte se ha quedado sin nombre: es solo “una persona”. Créeme una cosa, Alfred: ella nunca hablaría así de ti. Para Amaia siempre tendrás nombre. Y un hueco en su corazón. Y justo antes de irse el despechado de España -tras cantar de pena, tenía que decirlo- Alfred ha rematado a Amaia, sádica y cruelmente con esta frase: “Nunca imaginé que pudiera ir a Eurovisión” ¡Como si hubiera ido solo! Amaia, ¿quién es esa? Recuerda”. Una novel·leta rosa en un digital. Dos pel preu d’un.

 
 
 

 
 
 
 
 

 
 

 
 
 

 
 

A post shared by alfredgarcia (@alfredgarcia) on

El vermell de l’ull de la portada del disc d’Alfred no és Mart. És l’ull de vellut que li han deixat els fans d’Amaia. 

Anar a la font
Marc Villanueva

Powered by WPeMatico

Translate »