El dia que el cel s’obri

Si visquéssim en un país menys caïnita, i més generós amb el talent i la intel·ligència, el cantautor Jaume Sisa seria una referència imprescindible. Un home a qui s’admiraria sense condicions, com un artista complet, la veu (poètica, musical, escenogràfica) que ha sabut cavalcar l’inconscient i crear un món propi a partir de la passió que des de nen va sentir pels somnis i la utopia. El resultat és una obra d’una gran coherència (dins de l’extravagància), no només estètica sinó també moral, és a dir, dotada del do diví de la transcendència. Ho dic arran de la lectura dels seus Els llibres galàctics (1966-2018). Són dos volums que es llegeixen com si el lector viatgés transportat per una subtil tremolor anímica, que el distancia de la seva música, més amant de calculades estridències.

Seguir leyendo.

Anar a la font – Elpais.cat

Deixa un comentari

%d bloggers like this: