El cor que va arribar en ple concert a Cap Roig

Hi ha moments que marquen una vida, trucades que ho canvien tot. La gironina Marta Gubau, que patia una miocardiopatia dilatada i esperava des de feia quatre mesos un trasplantament de cor, va viure el 16 d’agost de 2016 un instant inoblidable en ple concert de Sopa de Cabra al jardí botànic de Cap Roig. Just quan Gerard Quintana entonava la cançó Eix de rotació, del disc Cercles, la van trucar de l’Hospital de Bellvitge per dir-li: “Tenim un cor per a tu”. Aquesta frase, convertida en el títol d’un llibre que acaba de publicar Pagès Editors -escrit a quatre mans per Gubau, mestra de llengües estrangeres, i Mariona Visa, doctora en comunicació social-, era l’avís que esperava per sortir disparada cap a Bellvitge. “Des que havia entrat en llista d’espera sempre estava pendent del mòbil, fins i tot al lavabo i a la dutxa”, recorda. Aquella nit de dimarts l’acompanyava en Ramon, el seu marit. “No hi havia trànsit i vam anar força ràpid”, admet. “He anat fins als límits del temps / buscant remeis / al teu costat”, diu un dels fragments de la cançó de Sopa de Cabra que sonava quan va rebre la trucada.

Eix de rotació

Aquesta peça, convertida per atzar en la perfecta banda sonora del trajecte que va dur-la al quiròfan, té un paper destacat a Tenim un cor per a tu, que dimarts es va esgotar a la Llibreria 22 de Girona després que més de 200 persones acudissin a la presentació. “He interpretat Eix de rotació com un diàleg entre els dos cors, el vell que se’n va i el nou que arriba”, explica Gubau. Després de vuit hores d’operació, van implantar-li amb èxit el cor nou, que des de llavors li permet caminar, parlar sense cansar-se i riure sense ofegar-se. “Ho valoro moltíssim, feia dotze o tretze anys que no podia fer gairebé res”, comenta. Després de l’operació ha parlat en diverses ocasions amb Gerard Quintana, que fa cinc setmanes va esmentar la trucada en ple concert a Cap Roig al programa El suplent, de TV3.

Procés catàrtic

Per a Marta Gubau, l’escriptura del llibre en què ho relata tot ha sigut un procés catàrtic: “Volia tancar el cercle i, a partir d’ara, minimitzar les vicissituds i començar una vida nova. Que no em passin més coses dolentes, sisplau!”, exclama amb una energia desbordant. Ha estat unes quantes vegades entre la vida i la mort -a part dels problemes cardíacs ha patit un càncer i un ictus, entre molts altres obstacles- i sempre se n’ha sortit. “A casa sempre hem sigut positius, afrontem les coses amb empenta. L’entorn em dona força i, a més, en aquest país tenim un sistema mèdic brutal”, remarca.

Haurà de prendre una medicació molt forta durant tota la vida, però es considera molt afortunada. “Tinc el deure moral d’aprofitar-ho tot el doble; he tingut dos cors i tot és el doble d’emocionant”, afirma abans de llançar un missatge optimista: “Cal assaborir la vida, viure el present. Sí que hi ha gent que tenim més números per morir-nos que d’altres, però al final estem tots al bombo de la sort”.

Anar a la font – Ara.cat

Deixa un comentari

%d bloggers like this: