El compte enrere de Cuixart

Em costa imaginar com es planeja  un  parèntesi de 48 hores . Si sembolica amb la cellofana de les ocasions excepcionals o amb el paper senzill dembalar dun intent de quotidianitat.   ¿Com safronta el primer sopar?   Potser sopta pel plat preferit. Però, ¿per quin? ¿El més elaborat o el més senzill? ¿El més casolà? Potser hi ha voluntaris a la família per preparar una mena de banquet.   O potser no ha hi ha res daixò . Perquè els nervis, lexcitació de tornar a veurel passar pel llindar de la porta provoca un nus a lestómac.

Seguir leyendo… .

ElPeriodico.cat – PORTADA

Deixa un comentari

%d bloggers like this: