El colofó de la Diada abraça independentistes i comuns amb un avís: ‘Tornarem’

Una de les múltiples accepcions del verb tornar és, segons l'Institut d'Estudis Catalans, "insistir porfidiosament en una cosa" -entenent per porfídia l'obstinació posada a aconseguir alguna cosa, a fer-se donar la raó. Aquesta és, segurament, la definició que millor s'adiu al que ha volgut expressar el Govern amb el títol que ha posat a l'acte institucional de la Diada, Tornarem, que s'ha celebrat aquest vespre a la Plaça de Sant Jaume.

Més enllà dels partits independentistes, el colofó oficial de l'Onze de Setembre ha tornat a abraçar els comuns, com ho ha fet també al matí l'acte orquestrat per Òmnium Cultural per exigir l'absolució dels presos i exiliats. Tots ells han estat els principals protagonistes de la cerimònia, un muntatge audiovisual que s'ha projectat a la façana del Palau de la Generalitat. S'hi han llegit missatges de tots els presos i s'han reproduït àudios dels exiliats. Explicaven què duien a la maleta l'octubre de 2017, més metafòricament que literal. 

Així com al matí només hi ha participat de manera virtual, a través d'un vídeo gravat clamant per la llibertat d'expressió, a la nit Ada Colau sí que ha fet acte de presència. L'alcaldessa ha seguit l'acte al costat del president de la Generalitat, flanquejat a l'altre costat pel president del Parlament. Els qui no hi han assistit, en canvi, han estat el PSC, Cs i el PP, que acusen el Govern i les formacions independentistes d'haver segrestat la Diada. 

L'amenaça de pluja de la vigília de l'Onze de Setembre va forçar els organitzadors a posposar l'acte, que inicialment s'havia convocat per dimarts a la nit. Com que s'ha fet a l'aire lliure, tots els ciutadans que així ho han volgut han pogut acostar-s'hi. D'altres, més d'un turista, se l'han trobat de casualitat i han decidit quedar-s'hi sense acabar d'entendre gaire de què anava la cosa. En acabar, la plaça s'ha fos al crit d'independència. Colau, que ja s'hi ha trobat més d'una vegada, ha aguantat el tipus, fent un mutis mentre la resta de líders polítics s'afegien còmodament al càntic. 

La celebració d'un acte institucional per la Diada la va instaurar el tripartit de Pasqual Maragall, l'any 2004. Llavors la convocatòria era al Parc de la Ciutadella al matí, una tradició que va mantenir José Montilla i que va seguir Artur Mas durant els primers anys de govern. Coincidint amb el tricentenari de 1714, però, va traslladar l'acte al Born. A partir d'aquí, els partits no independentistes van començar a saltar del vaixell. 

Anar a la font – ElNacional.cat

Deixa un comentari

%d bloggers like this: