El “catalanista” Leonardo Padura, Premi Internacional Novel·la Històrica Barcino

Rate this post

El cubà Leonardo Padura, nascut el 1955, no és generalment considerat com a autor de novel·la històrica. De fet, els seus principals lectors són els aficionats a les novel·les de lladres i serenos. I, malgrat tot, aquesta tarda rebrà al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona el Sisè Premi Internacional Barcino de Novel·la Històrica, que es concedeix en el marc del festival Barcelona Novel·la Històrica. El jurat, composat per Fèlix Riera, Enric Calpena, Òscar López, Care Santos i Sergi Dòria, ha valorat que les seves obres “són novel·les escrites amb els recursos del gènere negre que esdevenen relats existencials, socials i, naturalment, històrics. De la mateixa manera que vam aprendre a conèixer la transició espanyola amb Pepe Carvalho i bona part de la història dels EEUU del segle XX amb Harry Conejo Angstrom de John Updike, la millor manera de passejar per la Cuba revolucionària és en companyia del gran Mario Conde”.

Al fons de la història

Fèlix Riera, president del jurat i comissari del Barcelona Novel·la Històrica, ha afirmat que era necessari donar aquest premi a un llatinoamericà, perquè Amèrica Llatina ha ofert grans obres de temàtica històrica, des de el Yo, el Supremo, de Roa Bastos, fins a La fiesta del chivo de Vargas Llosa, i ha apuntat que cal situar entre novel·les d’aquest alt nivell El hombre que amaba a los perros, la gran novel·la de Padura sobre Ramon Mercader, el militant comunista català que va matar Trotsky. Ha assegurat que es tracta d’una obra exemplar, en la què “tens fred quan el protagonista és a Rússia i tens calor quan és a Istanbul”. Riera ha afirmat que el gran avantatge de la novel·la sobre l’assaig és que permet intensificar la història, i afirma que les novel·les de Padura tenen aquest efecte, i són ideals per a explicar la història del segle XX a Cuba.

El Paseo del Prado de l’Havana és el carrer del món que més s’assembla a les Rambles

Un cubà vinculat a Barcelona

Padura, que es confessa culé, té un estret vincle amb Barcelona. Afirma, fins i tot, amb ironia, que tem que acabin estigmatitzant-lo per considerar-lo “catalanista”. Ja de jove Padura, com a periodista, havia estudiat les relacions catalano-cubanes (i cita personatges tan emblemàtics com Xifré, Bacardí o Güell). Segons Padura, els vincles entre Catalunya i Cuba són omnipresents, i assegura que el Paseo del Prado de L’Havana “és el carrer del món que més s’assembla a les Rambles”. Padura explica que va recórrer Catalunya per escriure La transparencia del tiempo, una novel·la protagonitzada pel detectiu Mario Conde que té parts ambientades a la Garrotxa; explica també que aleshores va arribar a establir una “relació íntima” amb els seus personatges catalans. Padura, a més a més, va fer-se amic del llibreter Paco Camarasa, recentment mort. Ha volgut recordar-lo en aquest dia, tot assegurant que era “un magnífic llibreter i una magnífica persona” que va fer “molt per la novel·la negra, però també per la cultura en general”. L’escriptor cubà ha destacat també que té una relació molt estreta amb la barcelonesa editorial Tusquets, fins al punt d’afirmar que el seu èxit editorial està estretament vinculat al fet de publicar en aquesta editorial. I això que Padura es sent molt satisfet sobre la venda de les seves novel·les; ironitza dient que la seva obra no és un “best seller”, però sí un “long seller”. Només ha lamentat que les seves novel·les no circulin tan bé a Cuba, on es publiquen en les precàries edicions locals i on hi hauria “el seu lector natural”, com circulen a l’Estat espanyol o a Amèrica Llatina. Padura ha avançat que la seva propera novel·la tindrà com a personatge central un metge cubà que s’instal·la a Barcelona i que creu que l’Havana és una merda, però també que Barcelona és una merda. Afirma que serà un personatge amb una relació d’amor-odi amb la capital catalana, perquè “Un només pot odiar íntimament allò que estima íntimament”, explica.

M’estic convertint en un vell de merda

Un escriptor que va triomfar tard

Fa 23 anys, quan Padura va rebre el Premio Cafè Gijón, en ple “període especial”, de crisi absoluta a Cuba, passava per una situació molt dura, com el seu país. Va haver d’anar a casa de la veïna a rebre la trucada, perquè no tenia telèfon. Assegura que en aquella època: “escrivia com un boig per tal de no tornar-me boig”. Ara, la seva vida ha canviat molt, amb múltiples premis i reconeixement, però apunta que “això no et resol el problema fonamental, la incertesa de com començar a escriure una nova novel·la”. I confessa que “fins que la meva dona no em diu que tinc un bon principi d’una novel·la, no estic tranquil, tinc una gran angoixa”. També ironitza sobre els canvis que ell ha patit, en tot un altre sentit: “M’estic convertint en un vell de merda, la meva esquena ja no és el que era”, i reflexiona: “Ja sóc més vell que Hemingway quan va morir”. Segons Padura, Cuba, com ell mateix, s’ha transformat molt: “tot i que el sistema polític no canviï, hi ha moltes coses que canvien en el comportament i en la vida mental de les persones”, assegura.

El cronista de la Cuba revolucionària

Padura, en les seves obres, s’inspira en els clàssics del gènere negre, com Dashiell Hammet, Raymond Chandler o Leonardo Sciascia, i combina l’intriga policíaca amb una aguda crítica social. No s’estranya que l’hagin premiat amb un guardó de novel·la històrica, ja que apunta que el gènere negre és una etiqueta “molt generosa”, que permet fer “molt bones novel·les i novel·les molt dolentes”. Diu que, ara per ara, el gènere negre “és més una atmosfera que un gènere en sí” i que per tant pot combinar-se fantàsticament amb la “Història, amb H majúscula, que és un vehicle magnífic per conèixer el present”.

Barcelona Novel·la Històrica

El Festival Barcelona Novel·la Història ha arribat enguany a la sisena edició i avui ja ha superat la meitat de les seves sessions. Joan Subirats, Comissionat de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona, ha felicitat l’encert de triar l’artista com a temàtica central d’aquesta edició, ja que ha tingut, fins ara, una gran resposta del públic.

Anar a la font
Gustau Nerín

Powered by WPeMatico

Translate »