El català a les Illes, en retrocés al carrer

El català viu a les illes Balears una situació paradoxal: mai tanta gent com ara l’havia sabut fer servir i, alhora, mai l’havia emprat de manera habitual un percentatge tan baix de la població. Només un de cada tres illencs l’usa sovint en la vida quotidiana. Després del franquisme, la primera mesura per protegir la llengua pròpia va arribar el 7 de setembre del 1979, amb l’aprovació d’un decret llei que obligava a impartir-ne tres hores setmanals a l’escola. Quaranta anys de polítiques en l’àmbit lingüístic han aconseguit que es normalitzés l’aprenentatge del català, però amb això no n’hi ha hagut prou per aturar la regressió en l’ús social de la llengua.

El nombre d’aprovats de l’assignatura de llengua catalana en l’educació primària i secundària ha augmentat en els últims anys, i això indica que hi ha més domini del català. Segons un estudi de la conselleria d’Educació que avalua aquesta evolució entre el curs 2010-2011 i el curs 2017-2018, fa vuit anys el percentatge d’aprovats a primària era del 86%, mentre que ara és del 93,1%. En el cas de secundària, es passa d’un 80,9% a un 85,5%, i al batxillerat, d’un 75,5% a un 88,5%.

El lingüista i professor de la Universitat de les Illes Balears (UIB) Gabriel Bibiloni reconeix que l’ensenyament del català a les escoles “n’ha augmentat el coneixement”, però alerta que alhora hi ha “una alarmant degradació de la qualitat de la llengua”, que és “a una distància quilomètrica del català dels avis dels estudiants”.

La filòloga i professora Maria Antònia Font, una de les activistes més destacades en les protestes pels atacs al català durant el govern de José Ramón Bauzá, considera que el català encara s’hauria de consolidar més a les escoles. “El model lingüístic a l’escola pública ha de compensar la desigualtat que hi ha al carrer, per això no es pot baixar del 50% de classes en català i s’ha de tendir al 100%. I no hi ha cap institut de Palma que ensenyi al 100% en català”, afirma. I encara més: assegura que hi ha instituts on no s’arriba ni al 50% que exigeix el decret de mínims. Fonts de la conselleria d’Educació ho neguen i asseguren que tots els centres compleixen.

La darrera Enquesta d’Usos Lingüístics de les Illes Balears, publicada el 2014 i revisada el 2018, apunta que “el català ha perdut valor com a llengua habitual en favor del castellà”. Concretament, un 50% dels enquestats van identificar el castellà com a llengua habitual, mentre que només un 36,8% van considerar que era el català.

El filòleg coordinador del Grup de Recerca Sociolingüística de les Illes Balears, Joan Melià, diu que, si bé des del 1979 fins ara s’ha avançat en l’ús social del català en el registre formal, en els usos més espontanis hi ha hagut un retrocés. Bibiloni ho explica així: “El català tenia el problema d’estar exclòs dels dominis públics, però era una llengua que parlava tothom i en tot moment”. Ara, en canvi, “té una presència destacada en dominis públics, però desapareix del carrer”.

El factor demogràfic

Des dels anys seixanta fins avui, la població de les Illes s’ha triplicat i, amb aquest augment d’habitants, s’ha incrementat també la presència de persones no catalanoparlants. Melià explica que l’any 1979, quan el català va entrar per primera vegada a l’escola, aproximadament el 75% de la població era nascuda en territori catalanoparlant i amb pares autòctons i, per tant, la transmissió familiar de la llengua “funcionava molt bé”. Ara la xifra de nascuts en territoris de parla catalana s’ha reduït a poc més del 50%, i dins aquestes zones també hi ha les famílies en què un o tots dos pares són nascuts fora de l’àmbit lingüístic català, “que donen preferència d’ús a la seva llengua materna a casa”.

Filologia: falten alumnes i sobra feina

Per ara hi ha 16 alumnes matriculats al primer any del grau de filologia catalana de la Universitat de les Illes Balears (UIB). És la carrera que comencen menys estudiants de tot el centre. Quan es tanquin les llistes definitivament la xifra podria variar d’una o dues persones, però continuarà sent menys de la meitat dels que s’hi matriculaven fa una dècada, que acostumaven a ser entre 30 i 40 estudiants per curs.

Tot i això, a diferència de molts altres alumnes, els pocs que comencen filologia catalana a la UIB saben que, quan en surtin, trobaran feina sense problemes, i ràpid. El cap d’estudis de filologia catalana de la UIB, Lluís Barceló, explica que cada vegada tenen més possibilitats laborals. “Tradicionalment la gent pensa que seran mestres. Ara tenim graduats corregint pàgines web o traduint textos, i també n’hi ha que fan feina en el món cultural, en cases museu, editorials, llibreries”, explica. I afegeix que en la situació actual “en algun moment les places de professor les hauran de cobrir graduats d’història amb un certificat de català”. Ara mateix hi ha tres vacants a Eivissa i una a Formentera.

Anar a la font – Ara.cat

Deixa un comentari

%d bloggers like this: