El Betis accepta les condicions de l’Espanyol i fitxa Borja Iglesias

Borja Iglesias ja és història a l’Espanyol, després de l’acord assolit amb el Betis per al seu traspàs. El punta gallec arribarà aquest dimecres a Sevilla, on passarà la pertinent revisió mèdica abans de firmar per a les pròximes cinc temporades. El serial, que s’ha allargat durant dos mesos, s’ha tancat finalment amb un primer pagament de 20 milions i un segon de 8, que eren les condicions que exigia l’Espanyol. El Betis, que necessitava urgentment reforçar-se amb un golejador, ha acabat cedint a les pretensions dels blanc-i-blaus, que firmen d’aquesta manera la venda més elevada de la seva història, i superen així els 25 milions pels quals van traspassar ara fa unes setmanes Mario Hermoso. Es desbloquegen d’aquesta manera unes negociacions que es van encallar perquè el Betis inicialment no accedia a fer un pagament inicial tan elevat. Però les urgències golejadores dels andalusos i la disponibilitat de diners a la caixa els han portat a accedir a les peticions de l’Espanyol, que permet al Betis pagar la quantitat de la clàusula, 28 milions, en els següents terminis: 18 aquest estiu, al setembre, l’IPC; 5 milions més per Nadal i 5 més el juny del 2020. En principi no s’espera el relleu del Panda per aquesta setmana. L’Espanyol treballa en la incorporació de dos o tres jugadors més (un o dos homes d’atac i un lateral dret, si Pipa surt cedit), però aquests moviments encara podrien allargar-se fins a finals del mercat. 

Amb la sortida de Borja Iglesias, marxa de l’Espanyol un davanter de gran nivell, però també una persona carismàtica i pròxima que va saber guanyar-se en temps rècord l’estima d’una afició que s’havia quedat quedar òrfena d’ídols golejadors el curs passat després de la traumàtica sortida de Gerard Moreno. L’olfacte del gallec va provocar que ràpidament els seguidors espanyolistes s’enamoressin del Panda, sobrenom amb el qual se’l coneix, i que va donar lloc a una proliferació de pandes, ja fossin disfresses o peluixos, entre l’afició blanc-i-blava. Tot plegat, en poc més d’un any. Borja Iglesias va arribar a l’Espanyol el juliol del 2018 per convertir-se en la nova peça angular del projecte d’un tècnic, Rubi, que ara ha sigut el principal responsable de la seva sortida de l’Espanyol. Una entitat d’on marxa deixant una gran professionalitat i compromís. L’únic ‘però’ que se li pot posar al punta és no haver accedit a revisar la seva clàusula en la conversa que va mantenir amb el club al mes de maig, quan se li va proposar una millora contractual sempre que acceptés augmentar la xifra de 28 milions que permetia alliberar-lo de l’entitat. Les converses no van fructificar, i tot plegat ha acabat amb el Panda al Betis, el club a qui va donar la paraula a principis d’aquest estiu. 

L’Espanyol, per la seva banda, ha rendibilitzat en aquest últim any els 10 milions pagats pel gallec a un Celta que no li oferia prou protagonisme, i que ara s’endurà un 5% del traspàs –1,4 milions–. A l’Espanyol ha sigut indispensable des d’un principi. De fet, des de la seva arribada al club, ha sigut el jugador amb més minuts oficials disputats (3.744 de 4.230 possibles, un 88,5%). El curs passat només es va perdre un partit, i per sanció. El seu espectacular rendiment (23 gols i 4 assistències, en total) ha sigut el principal indicador que confirma que el seu fitxatge va ser un autèntic encert. El Panda va tenir una adaptació immediata i pràcticament immillorable a la resta de grup. Es va convertir en un més d’un vestidor molt familiar.

Només Juncosa supera el seu primer curs

Una altra mostra són els registres golejadors: els segons millors de la història del club d’un debutant en un curs sencer a l’Espanyol. Només els 23 gols en 28 partits de Josep Juncosa, el curs 1942-43, superen els 20 en 43 duels marcats pel gallec la temporada passada. Ells dos són els únics que han aconseguit igualar o superar les 20 dianes en el curs de la seva estrena amb l’Espanyol. Amb aquesta xifra, el punta gallec va pispar la segona millor marca, fins ara en possessió de Michel Pineda, autor de 19 gols la temporada 1984-85. El francès és un dels 31 jugadors que van anotar entre 10 i 19 gols en el seu primer curs sencer a l’Espanyol, una llista prolífica en què apareixen noms il·lustres com Francisco Iriondo, Francisco Javier Marcet, Carlos Caszely, Àngel Alonso, Ismael Urzaiz i Luis García. L’últim a assolir els dos dígits, abans del Panda, havia sigut el seu fins ara company Pablo Piatti (10 gols el curs 2016-17). La tasca de l’Espanyol, ara, és trobar un relleu de garanties que pugui tapar l’ombra d’un simpàtic gegant barbut gallec que ha decidit seguir la seva carrera al Betis. Una feina gens senzilla, però a la qual ja estan acostumats en uns despatxos on han de renovar constantment el talent que no poden retenir en el mercat. 

Anar a la font – Ara.cat

Deixa un comentari

%d bloggers like this: