El Barça acaba amb el Madrid de Lopetegui (5-1)

Rate this post

Demostració de força del Barça en un Clàssic per a la història. L’equip supera la baixa de Leo Messi amb un festival de gols contra el Reial Madrid i empeny Julen Lopetegui a la porta de sortida (5-1). Luis Suárez, amb un hat-trick, assumeix la responsabilitat de capitanejar un equip que seguirà, una setmana més, com a líder en solitari.

Una pissarra i moltes cames

Ernesto Valverde havia donat pistes creuades en la prèvia del partit. Volia despertar incògnites al voltant d’una alineació que tenia molt clara. L’assaig general del dia de l’Inter de Milà va ser tan convincent que avui han repetit els mateixos onze futbolistes. Amb Leo Messi, el màxim golejador en història dels Clàssics a la grada, Rafinha ha tornat a fer de frontissa entre el mig del camp i la davantera.

El pla del Barça era explotar la banda dreta d’un Madrid que sortia amb Nacho, un central, enganxat a la banda. La idea era explotar les seves debilitats defensives amb les curses de Jordi Alba i les ajudes de Philippe Coutinho. I així ha estat. Julen Lopetegui ha sortit a no perdre, regalant la pilota i situant el seu equip en una franja de trenta metres. Ben junts per aprofitar alguna sortida al contracop. Aquest plantejament ranci i impropi d’un equip com el Madrid s’ha esfondrat als deu minuts.

El Barça volava en cada jugada. Totes les pilotes dividides queien de la mateixa banda. Alba ha aprofitat una passada mil·limètrica a l’espai d’Ivan Rakitic per regalar-li el primer gol a Coutinho, que només ha hagut de aixecar el cap per elegir on acabava la pilota. El gol ha accentuat els dubtes d’un Madrid completament inoperant. L’equip no té res a veure amb el que va guanyar l’última final de Champions.

Les diferències eren tan grans i evidents que el Barça no parava d’explotar la mateixa fórmula. Possessions llargues amb tot tipus de passades. En aquest context, Sergio Busquets s’ha erigit en el rei. El capità sempre ha estat la primera sortida i la segona ajuda. La pressió obligava el Madrid a rifar la pilota. Els blancs jugaven sense mig del camp. Literalment. Només molestaven Ter Stegen amb xuts des de llarga distància.

Aquest Clàssic, independent del resultat i les conseqüències, ja forma part de la història de la Lliga. I és que el videoarbitratge ha intervingut per primera vegada en un Barça-Madrid. L’àrbitre s’ha menjat un penal flagrant de Raphael Varane sobre Luis Suárez. El vídeo l’ha rectificat. Suárez no ha dubtat des dels onze metres per fer el segon gol. El Camp Nou embogia perquè el Barça jugava amb un titella. El Madrid era un mort en vida. No havia produït res en la primera mitja hora.

Un altre partit

El guió del partit avançava un desenllaç de golejada. Piqué, però, no ha encertat a dirigir el seu cop de cap i el resultat no s’ha mogut al descans. El 2-0 era tan injust com perillós. Lopetegui veia que se li acabava el temps i ho ha arriscat tot a un canvi d’esquema. El Madrid ha utilitzat la lesió de Varane per sortir amb un dibuix de tres centrals i dos laterals molt llargs.

El canvi ha capgirat les tendències. El Madrid ha passat a jugar al camp d’un Barça completament desdibuixat. Isco ha guanyat a banda per deixar sol Marcelo, que ha fet el 2-1 amb suspens després d’un control. El Madrid era un altre. Amenaçava, però perdonava. Modric ha enviat l’empat al pal. Piqué demanava ajuda a l’estadi perquè el Barça passava pel seu moment més baix. Valverde havia de moure fitxa. Suárez quedava sol en punta. L’equip necessita retrobar-se perquè el Madrid atacava més i millor.

En l’intercanvi de cops Suárez ha fet tremolar el pal de Courtois. El partit estava completament obert. El decorat no convenia a un Barça incapaç d’amagar la pilota per recuperar forces. Ningú renunciava a l’atac. Benzema fallava quan ho tenia tot de cara per fer el 2-2 i Valverde entenia el missatge. Les entrades de Nélson Semedo i Ousmane Dembélé buscaven minimitzar el risc i protegir el premi dels tres punts.

Golejada per al record

Dit i fet. En un contracop engegat per Dembélé, Sergi Roberto ha trobat el cap de Luis Suárez, que amb un cop de cap acadèmic des del punt de penal ha fet el 3-1. El gol era una bombona d’oxigen per a un Barça que tornava a tenir el partit on volia. El Madrid no tenia alternativa. La derrota només feia que agreujar la seva crisi i la lesió de Marcelo, que arribava entre cotons, tenyia el seu futur immediat de negre.

Però una errada de Sergio Ramos ha posat punt final al partit. Suárez, amb suavitat, ha superat la sortida de Courtois per fer el seu tercer gol. El resultat era sagnant gràcies a l’exhibició de recursos d’un futbolista que ha assumit el rol de Messi. El Camp Nou, entre ‘olés’, ha vist com Arturo Vida, en una de les primeres pilotes que ha tocat, ha marcat el cinquè. Amb el cap. L’estadi era una festa absoluta. Tothom saltava i cantava. I Suárez perdonava el sisè.

La victòria, històrica pel fons i la forma, deixa el Barça líder i el Madrid una mica més enfonsat. Lopetegui sap que té les hores comptades.

Anar a la font
Aleix Torres

Powered by WPeMatico

Translate »