El 68 de Polònia i d’Eslovènia, en imatges al Castell de Montjuïc

Rate this post

El castell de Montjuïc presenta, fins el 31 de març, l’exposició Cercant la llibertat. Les protestes del 68 a Ljubljana, Varsòvia i Barcelona. Es tracta d’un recorregut per les protestes de 1968 a escenaris poc coneguts. Tothom en té alguna idea dels moviments estudiantils a París, als Estats Units i a Mèxic, però es té molta menys consciència de les mobilitzacions que va haver-hi a d’altres països europeus, i especialment als que eren situats al darrera del Teló d’Acer. Aquest projecte europeu, In Search of Freadom, 1968-2018, que té com a contrapart barcelonina l’Observatori Europeu de Memòries de la Fundació Solidaritat de la Universitat de Barcelona, vol recuperar aquell moment històric però, a més a més, el vol posar en diàleg amb el moment actual de regressió de les llibertats.

Quan els jueus van patir la repressió a Varsòvia

L’exposició presenta algunes imatges d’un moment històric en què Polònia i Eslovènia es van incendiar i els règims comunistes van haver d’usar la violència policial per evitar un canvi polític. A Polònia, al març de 1968, els estudiants reivindicaven llibertat d’expressió i de reunió, i van organitzar vagues i manifestacions al carrer. La milícia i la policia van actuar amb contundència, i van usar arguments antisemites per camuflar el descontent estudiantil. Es va acusar als jueus polonesos d’organitzar als incidents i de provocar la penúria econòmica. Molts estudiants van ser expulsats de les universitats, arrestats o obligats a servir a l’exèrcit. I es va iniciar una campanya per a “desemmascarar” els “sionistes ocults”. Molts jueus van decidir escapar del país davant la persecució soferta.

Iugoslàvia s’encén

El juny de 1968 els estudiants més pobres de Belgrad van iniciar protestes per l’augment del preu de les residències dels estudiants, i ben aviat les mobilitzacions van reclamar també millores polítiques. La situació va esclatar a Ljubljana a la primavera de 1971. Els estudiants protestaven per la mala situació de la universitat, però també pel control ideològic, el fracàs de les polítiques econòmiques, la repressió creixent… La Facultat de Belles Arts fou el focus de les protestes. Les imatges de l’exposició posen de manifest fins a quin punt la ideologia del 68, i fins i tot la seva estètica, va creuar la barrera entre les dues europes.

Protesta d estudiants a Ljubljana Primavera 1971 Fotografia Edi Selhaus Museu Nacional d Historia Contemporània

Protesta d’estudiants a Ljubljana, a la Primavera de 1971. Fotografia: Edi Selhaus. Museu Nacional d Historia Contemporània.

El 68 contra Franco

Els anys 1960 també van ser fecunds en mobilitzacions contra la dictadura espanyola. A les reivindicacions que movien a tots els estudiants europeus (llibertat sexual, oposició a la guerra del Vietnam…) se li van sumar reivindicacions específiques, com la lluita contra el nacionalcatolicisme. Les fotografies incloses incorporen alguns moments emblemàtics d’aquell període, com el concert de Raimon el maig de 1968 a la Complutense de Madrid. També s’hi inclou una fotografia de Francesc Pi de la Serra, que va ser arrestat per fer una pintada pacifista amb 19 anys, i que més tard va ser enviat al servei militar a Ceuta on, paradoxalment, en ocasions cantava per als oficials.

Francesc Pi de la Serra 1965 Ceuta Foto arxiu personal Francesc Pi de la Serra

Pi de la Serra a Ceuta. Arxiu personal del músic.

50 anys que semblen haver passat en va

Xavier López, director de la Fundació Solidaritat, ha destacat, en la presentació de Cercant la llibertat, que ara, més que mai, cal reivindicar les lluites per les llibertats del passat: “Hi ha coses que pensàvem que no veuríem més i que ja són aquí”. S’ha referit a les citacions per delictes de blasfèmia o d’ultratge a la bandera, i ha afirmat que l’ascens del feixisme i el retall de les llibertats no és un mite, sinó una realitat. Davant les amenaces que planen sobre les llibertats aconseguides, apunta que és imprescindible valoritzar les lluites del passat. També Jordi Guixé, director d’EUROM, ha apuntat que “hem de prendre cura de la democràcia” i ha afirmat que el Castell de Montjuïc és un lloc idoni per muntar-hi l’exposició, perquè es tracta d’un “lloc dens de memòria”, tant pels bombardejos de la ciutat que es van fer des d’aquí, com pel pas de tants i tants presos polítics, començant pel president Companys, afusellat als fossats del castell.

Diferents revoltes, diferents perspectives

Kaja Sirok, comissària de l’exposició i directora del Museu Nacional d’Història Contemporània d’Eslovènia, ha explicat que aquesta és una exposició pensada per oferir diverses perspectives d’un mateix moment històric, des de diferents punts d’Europa. Però afegeix que s’ha pensat amb la idea, no només de connectar narratives de diferents països, sinó també amb les reivindicacions de les noves generacions. Per això es va convocar un concurs mitjançant Instagram de fotografies recents de protestes estudiantils, i 43 d’aquestes fotografies s’han incorporat a l’exposició. A més a més, s’ha tret una publicació acadèmica amb les aportacions d’unes jornades sobre aquest període, que incorpora una col·laboració de la professora Mary Nash, de la UB.

 

Foto de portada: Aldarulls a Cracòvia el 8 de març de 1968. Tadeusz Zagódzinski.

Anar a la font
Gustau Nerín

Powered by WPeMatico

Translate »