Drets demana a Andorra que citi Rajoy, Montoro i Fernández Díaz per aclarir el paper de l’Estat en l’Operació Catalunya

L'entitat de juristes Drets i l'Institut de Drets Humans d'Andorra demanen a la justícia andorrana que emeti les comissions rogatòries necessàries per tal de poder prendre declaració a l'expresident del govern espanyol Mariano Rajoy i als exministres Cristóbal Montoro i Jorge Fernández Díaz a més d'altres membres de l'antiga cúpula d'Interior. A la petició que han entrat a la Batllia (jutjat) aquest dijous, han expressat la voluntat que sigui la jutgessa d'instrucció que investiga el cas sobre la presumpta extorsió a Banca Privada d'Andorra (BPA) la que es desplaci fins a l'Audiència Nacional. Segons han explicat en un comunicat, l'objectiu és "aclarir el paper de l'estat espanyol en la trama andorrana de l'anomenada 'Operació Catalunya'".

Totes dues entitats, que han aportat les adreces actuals dels querellats, han expressat que volen conèixer quines "intervencions" van tenir el governs espanyol i andorrà en la liquidació de BPA, al març de l'any 2015. El cas, que s'està investigant des del 8 d'octubre de 2020, pretén saber si hi va haver coaccions i extorsions als responsables de l'entitat financera per aconseguir els comptes bancaris andorrans d'Artur Mas, Oriol Junqueras i la família Pujol, sota l'amenaça del tancament tant del banc andorrà com de la seva filial espanyola, Banco Madrid.

Segons han explicat des de Drets i l'Institut de Drets Humans d'Andorra en un comunicat, Rajoy, Montoro i Fernández Díaz estan sent investigats per un presumpte delicte de falsedat de documents. Concretament, se'ls acusa de l'enviament d'informació "falsa" al FinCEN (organisme que depèn del Tresor dels Estats Units) perquè emetés una nota en contra de BPA, la qual va precipitar la seva intervenció i liquidació per part del govern andorrà.

En el cas de l'expresident i l'exministre d'Hisenda espanyol, també se'ls investiga per un suposat delicte contra els òrgans constitucionals -castigat amb penes de fins a deu anys de presó-, per haver, presumptament, intimidat al cap de govern d'Andorra i els ministres del Principat amb els quals es van reunir dos mesos abans de la intervenció de l'entitat financera. Mentre, l'excúpula d'Interior estaria acusada dels delictes de coaccions, amenaces, extorsió i xantatge.

A banda de les declaracions de l'expresident i dels dos exministres del govern espanyol, també es demana la compareixença de l'exsecretari d'Estat de Seguretat, Francisco Martínez, que recentment ha fet pública una carta exculpant-se dels fets, i l'exdirector de la policia espanyola, Ignacio Cosidó. A més, les entitats volen que es torni a prendre declaració al comissari jubilat Eugenio Pino, que no va ser localitzat en la primera comissió rogatòria, i a l'inspector de la policia espanyola Bonifacio Díez. També insisteixen en reclamar que s'aixequi la immunitat diplomàtica del policia Celestino Barroso, que va ser qui va mantenir els primers contactes a Andorra amb els responsables de BPA.

L'Institut de Drets Humans d'Andorra (IDHA) i l'entitat de juristes Drets van presentar a l'agost de 2020 una ampliació de querella per donar continuïtat a les investigacions realitzades contra els quatre policies espanyols que suposadament van pressionar la BPA. Segons han expressat al comunicat, el testimoni de l'excomissari de la policia espanyola José Manuel Villarejo sobre el què s'ha acabat anomenant 'Operació Catalunya' va acreditar que l'actuació policial tenia també els seus responsables polítics, motiu pel qual es vol investigar quina era la implicació dels nous querellats i els delictes que s'hagin pogut cometre.

Anar a la font – RACOCATALA.CAT

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

%d bloggers like this: