Draghi s’acomiada de l’Eurocambra defensant que encara es poden retallar més els tipus d’interès

Última compareixença davant l’Eurocambra de l’encara president del Banc Central Europeu (BCE), Mario Draghi. El banquer italià ha fet balanç de vuit anys al capdavant d’una institució que abandonarà a finals d’octubre amb un discurs agredolç després d’haver contribuït a salvar l’euro en la seva primera gran crisi però conscient que l’economia europea no aconsegueix aixecar el cap. Draghi ha comparegut dues setmanes després de fer servir el seu últim paquet de munició monetària anunciat una nova compra massiva de deute i encarint els dipòsits bancaris, però avisant clarament que si cal, encara es pot anar més enllà. Una porta que no tanca perquè no veu símptomes que l’economia repunti aviat , cosa que fa “indispensable” les seves polítiques d’estímul. Així doncs, Draghi ho deixa tot a punt per si cal actuar de nou, però qui decidirà si prémer de nou aquest botó és la seva successora, Christine Lagarde, que ja es va posar al seu costat en la seva compareixença a l’Eurocambra fa unes setmanes. 

“Tenim espai per reduir encara més els tipus d’interès si és necessari”, ha dit amb contundència en la seva primera part del discurs. Fa dues setmanes el BCE anunciava un encariment dels interessos que fa pagar als bancs per guardar els seus diners, del 0,4%  (d’on no s’havia mogut des del 2013) fins al 0,5%. L’objectiu d’aquesta mesura és estimular les entitats financeres a concedir crèdit i fer circular els diners. Però amb les declaracions d’aquest dilluns, Draghi avisa que aquesta taxa encara es pot encarir més. De moment, els tipus d’interès generals es mantenen al 0%. L’altre anunci del paquet de mesures va ser una nova compra de deute per valor de 20 bilions d’euros a partir del novembre i sense data final, una xifra que alguns analistes esperaven major.  

Quines són les mesures anunciades pel BCE i quin impacte tenen?

“Estem llestos per ajustar tots els nostres instruments si cal per arribar a l’objectiu d’inflació”, ha etzibat el banquer. Cal recordar que el mandat del Banc Central Europeu és el d’aconseguir estabilitzar la inflació (els preus) a un nivell proper però inferior al 2%, una xifra que no aconsegueix atrapar des dels últims anys.  Però com Draghi no deixa de repetir, l’alentiment econòmic que es creia temporal està sent més llarg i més greu de l’esperat i el 2% d’inflació desitjat no sembla arribar mai. Per això, ha defensat la necessitat “d’actuar” i d’eliminar el límit temporal per a l’escenari previst de tipus baixos. El BCE ha estat rebaixant contínuament les seves projeccions de creixement per a l’economia de l’eurozona (ho va tornar a fer fa dues setmanes) i el banquer defensa que de no haver actuat, s’haurien d’haver empitjorat encara més.

Un adéu amb pessimisme 

Draghi ha recordat que el que semblava un sotrac “temporal” econòmic el 2018 després d’un 2017 extraordinari ha acabat sent “més llarg del previst” i s’ha agreujat per tensions geopolítiques que no es dissipen. “Mirant endavant, les dades no mostren símptomes d’un repunt de l’economia de l’eurozona” i per això ha decidit actuar abans de marxar. L’anunci de reactivar l’artilleria de fa unes setmanes no ha estat exempt de polèmica. Veus més ortodoxes com les del president del Bundesbank alemany Jens Weidmann són contraris a continuar injectant diners a l’economia preocupats per la rendibilitat d’un sector bancari àvid d’una pujada de tipus. Draghi, però, s’ha defensat sense fissures recordant que justament és l’economia alemanya (el 27% del PIB de l’eurozona) una de les més afectades per aquest alentiment, per la importància que hi té el sector manufacturer. 

Per això també ha tornat a exigir acció als governs. El BCE no es cansa de repetir que les polítiques monetàries no acabaran de fer efecte sense que l’acompanyament coherent de les polítiques fiscals. És a dir, sense que els països que tenen marge per fer-ho (superàvit) comencin a invertir per estimular l’economia. Justament aquests països són Alemanya o Holanda, que han començat a canviar de mentalitat i han anunciat que es començaran a gratar la butxaca perquè comencen a veure les orelles del llop de la recessió. Per acabar-ho de fer de manera eficient, però, Draghi recorda que cal un pressupost comú de l’eurozona que es pugui activar quan hi hagi crisi i completar del tot la unió monetària i de capitals per deixar de competir amb inferioritat de condicions amb economies que sí que compten amb aquests instruments com ara la dels Estats Units.

Draghi ha comparegut aquest dilluns per última vegada davant el Parlament Europeu com a president del BCE amb el regust agredolç de ser rebut com un dels ‘salvadors’ de l’euro en una de les majors crisis econòmiques però deixant-lo a les portes d’una altra recessió i conscient que no s’han fent tots els deures pendents per fer la propera caiguda menys dolorosa: “Ignorar la necessitat d’arreglar les debilitats institucionals que encara ens queden malmetria seriosament la feina feta fins ara”. 

Anar a la font – Ara.cat

Deixa un comentari

%d bloggers like this: