Dones sobre dones

Al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), i prorrogada fins al 5 de gener, podem veure l’exposició Feminismes. L’avantguarda feminista dels anys setanta, que aplega unes 200 obres procedents del Museu Verbund de Viena. No podem pretendre, doncs, que totes les artistes que tractin aquest tema hi estiguin representades –atès que el gust d’un museu és també el gust particular d’un director, d’un país i d’un moment històric determinat– i, malgrat tot, l’exposició és molt recomanable. Encara que hi hagi exemples d’obres anteriors que tractaven la identitat femenina amb un accent crític o reivindicatiu –per exemple, en el moviment surrealista– és als anys setanta quan hi ha una veritable eclosió del tema, coincidint amb l’aparició de llibres fonamentals com Our hidden heritage. Five centuries of women artists, d’Eleanor Tufts, o Women artists, 1550-1950, de Linda Nochlin i Ann Sutherland Harris, en els quals es rescataven les artistes perennement oblidades al llarg de la història. Com que l’art feminista continua existint, ara podem percebre més clarament com el dels anys setanta va tendir, en primer lloc, a afirmar la natura femenina emfatitzant les seves característiques biològiques, com ho feia la famosa Dinner party, de Judy Chicago (una taula amb 39 plats amb dissenys de sexes femenins), la foto d’un tampó ensangonat titulada Red flag, també de Judy Chicago, les vulves fotografiades per Suzanne Santoro o les construïdes amb xiclet per Hannah Wilke. Aquesta afirmació del cos femení és el resultat d’unes artistes que semblen dir: “Fins ara hem estat representades eternament pels homes, però nosaltres som aquí, som així i ens representem com volem”.

Seguir leyendo.

Anar a la font – Elpais.cat

Deixa un comentari

%d bloggers like this: