Doble estabilitat a la vista

Potser encara queda una mica lluny, però, ara que es comença a entreveure el retorn a la normalitat post-Covid coincidint amb la primavera, també va quedant espaiós el panorama polític. Duna banda, i malgrat les inevitables i propagandístiques tensions de la tramitació, ja gairebé podem donar els Pressupostos de lEstat per aprovats. De laltra, les eleccions catalanes del 14-F assenyalaran, les guanyi qui les guanyi, i encara que fos JxCat, linici duna etapa que, si no podem anomenar de tranquillitat ni de normalitat, sí que posarà fi, dos anys i mig més tard, a lexcepcionalitat post-1-O. Per concretar-ho amb un detall més que significatiu: ja es pot preveure que el pròxim president de Catalunya no es declararà, com lanterior, disposat a centrar els seus esforços en la recerca del moment propici per fer efectiva la declaració unilateral dindependència. I un símptoma eloqüent: fins i tot JxCat justifica la seva esmena a la totalitat del pressupost, no ja en la ruptura, el bloqueig i la consigna de perjudicar Espanya, sinó en el manteniment del tracte injust a Catalunya, el mateix tracte que mai no ha impedit la collaboració del nacionalisme català en la governabilitat. No surrender amb sordina.

Seguir leyendo….

ElPeriodico.cat – PORTADA

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Doble estabilitat a la vista

Potser encara queda una mica lluny, però, ara que es comença a entreveure el retorn a la normalitat post-Covid coincidint amb la primavera, també va quedant espaiós el panorama polític. Duna banda, i malgrat les inevitables i propagandístiques tensions de la tramitació, ja gairebé podem donar els Pressupostos de lEstat per aprovats. De laltra, les eleccions catalanes del 14-F assenyalaran, les guanyi qui les guanyi, i encara que fos JxCat, linici duna etapa que, si no podem anomenar de tranquillitat ni de normalitat, sí que posarà fi, dos anys i mig més tard, a lexcepcionalitat post-1-O. Per concretar-ho amb un detall més que significatiu: ja es pot preveure que el pròxim president de Catalunya no es declararà, com lanterior, disposat a centrar els seus esforços en la recerca del moment propici per fer efectiva la declaració unilateral dindependència. I un símptoma eloqüent: fins i tot JxCat justifica la seva esmena a la totalitat del pressupost, no ja en la ruptura, el bloqueig i la consigna de perjudicar Espanya, sinó en el manteniment del tracte injust a Catalunya, el mateix tracte que mai no ha impedit la collaboració del nacionalisme català en la governabilitat. No surrender amb sordina.

Seguir leyendo….

ElPeriodico.cat – PORTADA

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

%d bloggers like this: