Django Bates, a la seva manera

Rate this post

“Això podria ser la fi, això podria ser la fi, això podria ser la fi”: des que comença la cançó i fins que l’acaba, la cantant repeteix la mateixa frase una vegada i una altra. ¿No hi ha més lletra? Doncs no, no hi ha més lletra. Això és tot. I al darrere d’aquesta veu, la música –piano, contrabaix, bateria, saxo– bull. Canvia de color, de to, està plena de vida, de matisos. És una balada d’una bellesa estranya, alhora delicada i un punt sorneguera. Django Bates no escriu balades com els altres, igual que tampoc no toca el piano com els altres, ni compon com els altres. Durant dècades ha sigut el gos verd del jazz britànic. I encara avui, després de gairebé 40 anys de carrera, continua anant a la seva. Dilluns va presentar a l’Auditori un delicat disc a trio, ‘The study of touch’, i fa res reconstruïa a la seva manera el ‘Sgt. Pepper’s’ de The Beatles amb tota una ‘big band’.

Seguir leyendo….

Anar a la font

Powered by WPeMatico

Translate »