Disneyland, Port Aventura, Lledoners

Rate this post

​“Lledoners bullirà d’activitat el cap de setmana: vòlei, música, caravanes i parlaments”, resa un titular d’ahir mateix en un digital de la competència que informa de la programació d’entreteniment a l’esplanada d’una garjola on hi ha presos polítics amb la mateixa prosa cretina de quan els postadolescents del Time Out parlen de l’obertura d’un nou local de sushi a l’Eixample. Mira que el gest ja comença a ser habitual i vetust, però encara em sorprèn la traça que té el processisme per folkloritzar qualsevol fenomen polític: primer fou el referèndum, després l’autodeterminació i ara li toca el torn al càstig penitenciari que abans, quan els presos polítics eren a Estremera, es vestia d’articles curulls de plor i dignitat, però que ara, ai las, quan les claus de la masmorra les té la Generalitat s’han de tenyir de ratafia, concerts simfònics i partidets de vòlei platja.

La parctematització de Lledoners com un indret amb programació pròpia i tota aquesta cultura xarona de l’espectacle van de conya per amagar certes veritats. Primera, i cal insistir-hi, que el nostre govern (sigui legítim o merament administratiu) és amo i titular dels centres on viuen captius els hostatges del Regne d’Espanya; i segon, que fa pocs dies era la mateixa Generalitat la que suplicava a l’estament judicial espanyol el privilegi de poder traslladar els polítics catalans al seu parcialíssim judici, amb la inestimable ajuda logística dels Mossos. Tota questa claudicació, tot aquest posar el cul perquè hi entrin sense cap mena de preliminar salival ni de vaselina s’ha de dissimular organitzant excursions a Lledoners per cantar-hi El Messies, jugar-hi a bitlles o, posats a fer, organitzar un concurs de la millor truita de patates de Sant Joan de Vilatorrada (groga, of course).  

Subsumir-ho tot en la cultura de l’entreteniment, aquesta és una de les especialitats de la política catalana dels nostres temps. Admireu la prosa d’aquesta notícia que us citava abans: “Quan arriba el cap de setmana, el pla de Lledoners s’omple a vessar de gent vinguda d’arreu de Catalunya que vol donar escalf i fer companyia, des de la distància més curta, als presos polítics”, diu l’anònim matxaca que signa el text, pobre fill meu. Si no saps què fer amb el temps lliure, compatriota estimat, viatja a Lledoners, que sempre hi haurà coses per fer i gent estupenda per conèixer! De fet, veureu com ben aviat l’esplanada del penal esdevindrà un dels centres morals de la catalanor, i la programació cultural de la zona serà tan bèstia que s’hauria d’obrir ben aviat un concurs públic per triar un director artístic que posi ordre a tots els anhels d’escalf d’aquest nostre grandíssim poble.

Primer fou Disney, que aparegué a casa nostra en forma de la pujolista Port Aventura, i ara li toca el torn a aquest nou espai d’entreteniment anomenat Lledoners. La nostra llengua, que és ben sàvia, recorda que entretenir acostuma a referir-se a l’acció de fer passar (a algú) un temps agradable, com quan diem els vespres, amb l’àvia, ens entretenim jugant a dòmino. Però això d’entretenir-se, en català i en altres idiomes germans, també pot voler dir fer passar temps (a algú) amb promeses, esperances i mitges veritats, així com, directament, crear un univers de distracció i aparença, ideal per tal d’allunyar-se de la realitat, com quan hom diu que menjaré una mica per entretenir la gana o que el còmplice va entretenir el policia perquè el lladre pogués robar el banc. Sovint, com veieu, consultar el diccionari és una forma ben fàcil d’anar més informats per la vida.

Benvinguts, doncs, al nou centre d’entreteniment Lledoners. No oblideu la calça curta, i que us aprofiti el vòlei!

Anar a la font
Bernat Dedéu

Powered by WPeMatico

Translate »