Diàleg, llibertat i amnistia

Així que el que proposo a aquesta Cambra és recomençar. Necessitem recomençar. Reprendre el nostre diàleg polític en el moment en què els camins es van separar i les raons i els arguments van deixar d’escoltar-se. Reprendre el diàleg en el punt en què els greuges van començar a acumular-se (…) el diàleg ha de partir del reconeixement de l’altre. De l’atenció a les seves raons. Que no hi ha cap altra manera de resoldre aquest contenciós (…) I jo els garanteixo que la Coalició progressista treballarà amb això: amb paciència i constància, amb temperància i responsabilitat, i amb generositat i empatia.” Aquestes van ser les paraules del president del govern espanyol Pedro Sánchez en el seu discurs d’investidura del 4 de gener. Diàleg, paciència, constància, reconeixement de l’altre i de les seves raons, generositat i empatia. Un credo que ha de ser mutu per iniciar tot camí de la resolució del conflicte i que, en paraules del president del govern espanyol, necessita recomençar just “en el moment que els camins es van separar” i “en què els greuges van començar a acumular-se”. Som de la mateixa opinió: el diàleg és el camí. Però per recomençar, per reprendre el camí que mai no es va haver d’abandonar, just en el moment anterior a l’inici del conflicte obert, es necessita llibertat. Només es pot demanar — “recomençar just abans dels greuges”— el que s’està disposat a donar.

Seguir leyendo.

Anar a la font – Elpais.cat

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

%d bloggers like this: