Desproporcionat

La criminalització de la política, o la judicialització dels conflictes polítics, porta com a conseqüència, entre altres coses, que les solucions acabin no sent les esperades. Judicialitzar el conflicte existent entre l'Estat i Catalunya va ser una desproporció i, ara, a Escòcia estem veient com les mateixes autoritats policials així ho entenen.

Des de fa més d'un any estàvem esperant una tercera ordre europea de detenció i lliurament (OEDE) en contra del president Puigdemont i dels consellers Ponsatí, Comín, Puig i Serret. Finalment, i en dues tandes, només s'han cursat la dels quatre primers, en entendre, tant la Fiscalia com el Tribunal Suprem, que el dictat de la sentència genera un nou marc fàctic i jurídic que fan inviable l'OEDE en contra de Meritxell Serret. En realitat, fan inviables les OEDE de tots, però cal anar pas a pas.

Les autoritats policials escoceses s'han negat, de moment, a tramitar l'OEDE remesa en contra de Clara Ponsatí i això per un motiu que en el dret penal és fonamental: la proporcionalitat. És a dir, els escocesos consideren que els fets que s'inclouen en aquesta OEDE i els delictes amb què es vinculen aquests fets així com les penes que podrien correspondre són, des del punt de vista del dret, desproporcionats i, per tant, impeditius del lliurament i això sense perjudici de rectificacions d'última hora que ho fan tot més complex, ja que el que qüestionen no només és la desproporció sinó la mateixa autoria.

La desproporció és quelcom que marcarà tot aquest nou procés d'OEDE i això per un motiu molt senzill i que advertim des de fa més d'un any: la sentència no dona força a l'OEDE, sinó que la resta, deixa en evidència una sèrie de vulneracions de drets fonamentals i polítics que ja al·legàvem i, sens dubte, posa al descobert una cosa que des del començament, el 2017, vam dir: això és desproporcionat.

Qui ha determinat la desproporció entre els fets imputats i les seves conseqüències ha estat la National Crime Agency d'Escòcia, que no és sospitosa de res i ho ha fet basant-se en els serveis jurídics que els assessoren abans de prendre qualsevol mesura operativa. Sí, als països seriosos, la policia també disposa d'un departament jurídic que avalua totes les actuacions tant abans com després de produir-se i són aquests serveis jurídics els que han considerat que el sol·licitat en l'OEDE és "desproporcionat d'acord amb la legislació del Regne Unit".

Són bons juristes, independents i professionals, que han valorat els fets, els delictes imputats i les penes possibles, per la qual cosa han determinat aquesta desproporció no ja respecte a normes escoceses sinó a les del conjunt del Regne Unit. Ara bé, això no és nou, en el fons és el mateix que al seu dia va dir el Tribunal Superior de Schleswig-Holstein denegant, com va fer, el lliurament sol·licitat el març del 2018.

Sempre he afirmat que el problema real rau en els fets i que aquests fets no són constitutius de cap delicte més enllà dels Pirineus; en realitat, tampoc no ho haurien de ser en aquest costat. I ara que hi ha una sentència que ha establert com a ferms i definitius uns "fets provats" ("veritat jurídica"), és des d'aquests fets on s'ha de fer qualsevol anàlisi jurídica que, mirin per on, és just el que han analitzat els serveis jurídics de la National Crime Agency d'Escòcia amb efectes a tot el Regne Unit.

El que s'ha dictaminat a Escòcia i el que en el futur es resoldrà a Bèlgica marcarà, igualment, el que al seu dia hagi de dictaminar el TEDH

Els fets, que ja són ferms, són un escull insalvable des de la perspectiva de la proporcionalitat i ho són a Escòcia, al Regne Unit i a la resta d'Europa, com s'anirà demostrant. Abans teníem una presumpció de fets, una presumpció de delictes i una presumpció de penes, però ara, gràcies a la sentència, tenim això que es denomina "veritat jurídica" o "fets provats" amb una atribució penal i penològica inamovible.

No és proporcionat que pels fets descrits en la sentència, i que són la base de l'OEDE, es pretengui empresonar una sèrie de persones ―altres ja ho estan― acusant-les de sedició, un delicte poc democràtic, i pretendre imposar penes que superarien, en el cas del president Puigdemont, els 13 anys de presó i els 10 en el cas de la resta de consellers. Això, i no una altra cosa, és el que han vingut a dir les autoritats escoceses, insisteixo, amb efectes a tot el Regne Unit.

Segurament, el gran error que s'ha comès, ja per tercera vegada, és no mirar les coses des d'una perspectiva europea, no mirar-les des de l'altre costat de la taula i, a més, no haver realitzat un estudi en profunditat del que realment s'entén a Europa per interpretació democràtica del dret penal, que, com no pot ser de cap altra manera, té uns límits entre els quals es troba el principi de proporcionalitat.

Ara bé, el que s'ha dictaminat a Escòcia no és més que un bon començament d'uns processos que seran llargs, complexos. Escòcia no ha rebutjat l'OEDE de Clara Ponsatí, només ha dit que, tal com ve plantejada, vulneraria la legalitat "del Regne Unit" i, per tant, obre la possibilitat que el Tribunal Suprem remeti noves dades amb les quals justificar aquesta falta de proporcionalitat i, així, intentar convèncer els juristes de la National Crime Agency de fins a quin punt estan equivocats. En qualsevol cas, l'OEDE continua en vigor en la resta dels estats de la Unió perquè encara no estem en l'etapa de qüestionar això.

La desproporció no només es veu reflectida en l'encaix que es fa, a nivell penal, dels "fets provats" de la sentència, sinó que es veu clarament quan tot un president del govern espanyol, si bé en funcions, dona a entendre que la Fiscalia actua al seu dictat i es compromet que, si és triat diumenge vinent, el president Puigdemont i la resta d'exiliats acabaran presos a Espanya. Aquestes paraules i el que reflecteixen també són una desproporció que marcarà, des d'una altra perspectiva i en un altre moment processal, tots els processos d'OEDE que continuen oberts.

Però el problema amb la desproporció no acaba en els processos d'OEDE ni al Regne Unit ni a Bèlgica. La desproporció serà, sens dubte, un element molt present en les demandes que es presentin davant del Tribunal Europeu de Drets Humans. El que s'ha dictaminat a Escòcia i el que en el futur es resoldrà a Bèlgica marcarà, igualment, el que al seu dia hagi de dictaminar el TEDH… bàsicament, haurà d'establir, entre moltes altres coses, si tot això ha estat proporcionat o desproporcionat i, a la vista està, a Europa ens van donant la raó.

En qualsevol cas, i per no passar-nos de frenada, siguem clars: només s'ha guanyat una batalla.

Anar a la font – ElNacional.cat

Deixa un comentari

%d bloggers like this: