Després de l’escola

Rate this post

Les escoles i els instituts de secundària acaben la seva activitat entre les quatre i les cinc de la tarda. Però un important nombre d’infants i joves que estan en situació de vulnerabilitat o en risc d’exclusió social, o que tenen alguns problemes per seguir el ritme dels altres alumnes, participen en alguns programes per millorar el seu rendiment escolar.

Fa quatre anys l’Associació de Mares i Pares de l’Escola Campclar va posar en marxa un programa de reforç educatiu en horari extraescolar per a l’alumnat d’aquest centre tarragoní, que necessita més suport. Coordinat per la Fundació Pere Tarrés, l’objectiu principal és combatre el fracàs escolar i millorar la igualtat d’oportunitats dels infants i joves en situació de vulnerabilitat a través del reforç educatiu. Implicant diferents agents de la comunitat educativa, es pretén contribuir al desenvolupament integral dels infants afavorint la seva inclusió a la societat. Aquest programa es porta a terme en 14 escoles de la demarcació de Tarragona. En la meitat de les escoles és una activitat social que fa la Fundació Pere Tarrés, que compta amb el finançament del 0,7% de la casella d’altres finalitats socials de la declaració de la renda, que transfereix a les entitats el ministeri de Sanitat i Afers Socials.

Els alumnes de l’Escola de Campclar inscrits a aquest programa fan dues sessions d’una hora setmanal un cop acabat l’horari lectiu, a partir de dos quarts de cinc de la tarda. Hi ha una trentena d’escolars de primària inscrits i es divideixen en tres grups segons el nivell. “Els de primer i segon reforcen la lectura, l’escriptura i les matemàtiques. Fan deures que a casa els costa molt fer perquè els seus pares no els poden ajudar. Els grups no són gaire nombrosos, perquè el monitor pugui atendre a tothom. Quan acaben, els més grans ajuden els petits. Els nens fan de profes i els agrada”, explica la monitora del grup de primer i segon de primària, l’Adriana Fernández.

La directora d’aquesta escola tarragonina, Hermínia Robles, assenyala: “Els nens i nenes que participen en aquesta activitat notem que assoleixen millors resultats”. La Fundació Pere Tarrés fa anys que elabora un informe per avaluar l’impacte d’aquest programa, que té resultats molt positius. Segons aquests informes, el 95% dels infants manifesten que el monitor o monitora de reforç escolar els ha ajudat a resoldre els dubtes. El 94% dels infants consideren que el programa els ha servit per millorar els resultats a l’escola.

El gran repte amb què es troben és que les famílies entenguin que aquest reforç serà molt positiu per als seus fills: “Al barri -explica Robles- tenim un índex molt alt de famílies nouvingudes, amb dificultats socioeconòmiques i que són molt tancades. La gran majoria dels nens i nens no van a la llar d’infants i arriben amb un nivell molt baix, i amb un coneixement nul del català i el castellà”. La Fundació s’encarrega d’organitzar aquestes classes de reforç, al capdavant de les quals hi ha estudiants de magisteri que estan fent les pràctiques o que ja les han acabat i encara no han obtingut plaça com a mestres. El cost per als pares és només la quota anual de l’AMPA, que és una quantitat gairebé simbòlica. Robles apunta que han posat en marxa activitats com classes de català per a adults per a les mares d’aquests alumnes per intentar revertir aquesta situació. “Aquestes mares ens ajuden a arribar a altres mares”, explica la directora.

Els Plans Educatius d’Entorn

Des del departament d’Ensenyament de la Generalitat s’apunta que el gran repte en el futur més immediat als centres de màxima complexitat és incidir en les activitats dels alumnes després de l’escola, ja que es corre el risc de perdre molta de la feina feta en horari lectiu.

El departament d’Ensenyament classifica els centres escolars segons la seva complexitat en la composició social, a partir de tres indicadors: la ubicació en un entorn de context socioeconòmic desafavorit, el nombre d’alumnes amb necessitats educatives especials i nouvinguts, i el nivell socioeconòmic i professional de les famílies dels alumnes. Hi ha tres graus de complexitat: estàndard, alta (creada recentment) i màxima. Els centres de màxima complexitat són objecte de diverses accions, com dotació de recursos humans i materials, programes d’innovació pedagògica i també la igualtat d’oportunitats per a l’èxit educatiu fora de l’horari escolar.

En aquest últim punt, el director general d’Atenció a la Família i la Comunitat Educativa, Martí Barberà, aposta per seguir potenciant els Plans Educatius Entorn com a principal programa per potenciar la igualtat d’oportunitats entre centres escolars, amb l’objectiu final d’assolir l’èxit educatiu. Barberà assenyala que amb els Plans Educatius d’Entorn impliquen els centres educatius, els ajuntaments, les famílies i també la xarxa d’entitats i associacions de la zona on està situada l’escola i destaca que un 98% dels centres de màxima complexitat tenen Plans Educatius d’Entorn. L’objectiu és ara, explica, implantar aquests programes en centres que no són de màxima complexitat i per això s’està treballant en la manera com enfocar-los a partir d’ara. Barberà considera cabdal la implicació de les famílies i que participin més en les activitats del centre educatiu.

Nou model pioner a Tarragona

L’Ajuntament de Tarragona afronta el primer curs amb un nou model d’atenció als infants amb vulnerabilitat i amb risc d’exclusió social. Són nens i joves de famílies desestructurades o que temporalment passen per una situació complicada, com ara una separació. Aquest model es basa en el canvi impulsat des de la Generalitat de Catalunya, i el consistori tarragoní ha sigut dels primers del país a aplicar-lo. Actualment ja l’estan explicant a altres consistoris. “Hem passat d’una atenció basada en el monitoratge a una altra de molt més transversal, amb la implicació de diferents professionals a més de monitors, com ara mediadors o treballadors socials. Es tracta d’un treball en xarxa, oferint als infants i les famílies tots els recursos de què disposem. Hem passat d’un pressupost anual de 324.000 euros a 721.000 euros”, explica la regidora de Polítiques d’Igualtat i Serveis a la Persona, Ana Santos, que apunta que des de fa dos anys han impulsat un procés gradual per canviar el model, adaptant el perfil dels professionals.

La Fundació Pere Tarrés gestiona aquest projecte amb una trentena de professionals -6 directors, 6 educadors socials, 12 integradors socials i 6 monitors de suport-, que donen servei a sis centres distribuïts per tota la ciutat amb un total de 240 places, a més de 60 famílies ateses individualment. A més, hi ha dos diplomats en educació social per a l’atenció a les famílies. “Es fa un seguiment dels nens tot l’any, també a l’estiu. S’elabora un projecte educatiu individual per a cada infant coordinadament amb el referent de primària. Les activitats són en grup, amb una mitjana de deu nens amb dos professionals a càrrec. Actualment oferim prou places per a la demanda que tenim”, comenta Santos.

Plans individualitzats

“L’atenció és diària en diferents àmbits, ja sigui en l’emocional, en tasques escolars, en els rols familiars o en les habilitats socials. Tot aquest treball es fa a través de jocs i activitats entre les cinc de la tarda i les vuit del vespre”, explica Clara Sorlí, coordinadora del Centre Tarragona, que dona servei a la part alta i baixa de la ciutat. Els infants atesos actualment tenen entre 4 i 15 anys i de cara al curs vinent es vol ampliar a les franges de 0 a 3 anys i de 16 i 17. L’educadora social Anna Martínez assenyala que entre el referent de primària i l’educador del centre obert presenten a la família un pla individualitzat amb uns objectius que s’intentaran aconseguir en coordinació amb la resta de serveis, l’escola o el CAP. “La resposta dels nens i nenes és bona perquè ells venen a jugar i estan motivats. No els hi obliga ningú. I això la família ho veu i ho agraeix. Els casos més difícils acostumen a ser els dels adolescents, perquè ja venen amb una problemàtica a casa”, comenta Martínez, que indica que es tracta d’“empoderar les famílies amb tots els recursos” de què disposen des de l’Ajuntament.

Anar a la font

Powered by WPeMatico

Translate »