Derrota per a l’esperança

La poesia és una arma carregada de futur. Té aquella dificultat del lector per desxifrar certes estrofes, però quan t’omples del seu text i de la rima tot encaixa com un trencaclosques infinit. L’Espanyol va fer poesia sobre la gespa de Montilivi i la seva derrota va estar carregada de romanticisme. D’aquell dolor en què el cap et diu que ho has fet tot per guanyar, i el cor, com un punyal, el traspassa per veure com els tres punts s’escapen malgrat les generoses prestacions.

L’Espanyol va signar un monòleg a Montilivi. El Girona va veure com una piconadora li passava per sobre sense poder fer-hi res. Quedava l’heroica per evitar el desastre, i a còpia de pals, aturades d’un genial Juan Carlos i la intervenció providencial d’algun defensa, n’hi va haver prou per mantenir la porteria a zero. Després, el moment de glòria que fa del futbol un esport apassionant: la quota d’atzar. La primera arribada al dominis de Diego López va acabar amb gol. Samu Saiz filtrava una pilota i Keidi Bare la tocava per enviar-la als peus de Pablo Moreno. Xut creuat i gol de l’andalús. No s’havia arribat al descans, però el marcador no es mouria més. És igual que la tripleta ofensiva de l’Espanyol es regalés un recital. Melamed, Puado i Embarba van ser dimonis per a la defensa gironina. Una velocitat de circulació de pilota que va tornar boja la defensa local. Però ahir no era el dia. Hauria jugat l’Espanyol dues hores més i el resultat no s’hauria mogut. Fer-ho tot bé, o més ben dit vorejar la perfecció en el partit amb més ocasions de gol de la temporada, i acabar amb zero punts i una derrota a l’estomac.

Desfeta dura, per la crueltat, però de futur i d’esperança. Jugant així, l’Espanyol perdrà pocs partits. De moment, manté el lideratge empatat a punts amb el Mallorca. Un conjunt balear que s’enfrontarà al Girona. Els de Francisco tenen l’honor de ser els únics que van guanyar al RCDE Stadium i, de retruc, endossar la primera derrota dels blanc-i-blaus a Montilivi. Plora l’Espanyol i riu el Girona. Sentiments ambivalents però allunyats del futbol mostrat per tots dos equips sobre la gespa.

Anar a la font – El Punt Avui – Esports

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Derrota per a l’esperança

La poesia és una arma carregada de futur. Té aquella dificultat del lector per desxifrar certes estrofes, però quan t’omples del seu text i de la rima tot encaixa com un trencaclosques infinit. L’Espanyol va fer poesia sobre la gespa de Montilivi i la seva derrota va estar carregada de romanticisme. D’aquell dolor en què el cap et diu que ho has fet tot per guanyar, i el cor, com un punyal, el traspassa per veure com els tres punts s’escapen malgrat les generoses prestacions.

L’Espanyol va signar un monòleg a Montilivi. El Girona va veure com una piconadora li passava per sobre sense poder fer-hi res. Quedava l’heroica per evitar el desastre, i a còpia de pals, aturades d’un genial Juan Carlos i la intervenció providencial d’algun defensa, n’hi va haver prou per mantenir la porteria a zero. Després, el moment de glòria que fa del futbol un esport apassionant: la quota d’atzar. La primera arribada al dominis de Diego López va acabar amb gol. Samu Saiz filtrava una pilota i Keidi Bare la tocava per enviar-la als peus de Pablo Moreno. Xut creuat i gol de l’andalús. No s’havia arribat al descans, però el marcador no es mouria més. És igual que la tripleta ofensiva de l’Espanyol es regalés un recital. Melamed, Puado i Embarba van ser dimonis per a la defensa gironina. Una velocitat de circulació de pilota que va tornar boja la defensa local. Però ahir no era el dia. Hauria jugat l’Espanyol dues hores més i el resultat no s’hauria mogut. Fer-ho tot bé, o més ben dit vorejar la perfecció en el partit amb més ocasions de gol de la temporada, i acabar amb zero punts i una derrota a l’estomac.

Desfeta dura, per la crueltat, però de futur i d’esperança. Jugant així, l’Espanyol perdrà pocs partits. De moment, manté el lideratge empatat a punts amb el Mallorca. Un conjunt balear que s’enfrontarà al Girona. Els de Francisco tenen l’honor de ser els únics que van guanyar al RCDE Stadium i, de retruc, endossar la primera derrota dels blanc-i-blaus a Montilivi. Plora l’Espanyol i riu el Girona. Sentiments ambivalents però allunyats del futbol mostrat per tots dos equips sobre la gespa.

Anar a la font – El Punt Avui – Esports

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

%d bloggers like this: