Del litoral al turisme, passant per l’energia

SOS Costa Brava va aplegar ahir set representants de les onze candidatures per debatre sobre el pla director (PDU) del litoral, però també sobre altres qüestions que la pandèmia i la crisi climàtica imposen a l’agenda política, des del futur d’un model turístic amb restricció de moviments fins a la proliferació de projectes de parcs eòlics o fotovoltaics a la demarcació. Sense cap dels caps de llista, els segones espases van propiciar un escenari menys tens perquè els set representants, dins de les discrepàncies, embastessin consensos que per a qualsevol investidura semblen encara més utòpics que protegir el paisatge.

Per ordre alfabètic de candidatura, Natàlia Sànchez (CUP) i Jordi Lloveras (En Comú Podem) van poder esplaiar-se els primers en els quatre blocs, començant per l’urbanisme restringit a mitges pel PDU, un “pas endavant”, per Sànchez, però amb la necessitat compartida per Lloveras que cal revisar el pla territorial gironí, i la necessitat d’activar el conservatori del litoral, amb recursos de la taxa turística o la del CO2, que Xavi Camps (ERC) també va compartir. Per part de JxCat, Pere Saló va anunciar subvencions perquè els municipis adaptin plans urbanístics i que l’ens per adquirir terrenys amenaçats es constituiria a final d’any i disposarà d’assignació el 2022, mentre que Sergi Miquel (PDeCat) va reclamar que els diners no gravin els hotelers i arribin del deute estatal per l’Estatut. I Eva Trias (PP) i Salvador Calabuig (PSC) van estar d’acord que la despesa, d’uns 100 milions, no pot sortir exclusivament d’una hostaleria ja prou delmada després de mesos tancada. I sense reserves a l’horitzó.

A banda d’això, l’intercanvi d’opinions també va abraçar altres qüestions, com ara la mobilitat, que tothom va convenir que ha de tenir en compte un transport públic oblidat –diferències a banda sobre la necessitat de millores a les C-32 a Lloret i la C-31 a Torroella– o un model turístic que la CUP i els Comuns volen posar a ratlla i els altres grups veuen encara imprescindible. Per tancar el cercle, una dosi de transició energètica, en què Sànchez va carregar contra el decret de renovables, i Lloveras va apostar per controlar de prop. ERC va admetre que hi ha “finestres obertes” als “oligopolis energètics” i va defensar dur les instal·lacions a zones poc habitades. Però JxCat i el PSC van recordar que no hi ha cap aerogenerador en una demarcació que importa el 85% de l’energia que consumeix. Calen renovables, va insistir el PDeCat, i no concentrades, va concedir el PP. Sànchez va rebatre que es pot “democratitzar” el model energètic, però per Calabuig no n’hi ha prou. I Saló va reblar que l’electricitat no es pot deixar a l’aire dels Monegres, igual que la producció de mascaretes a la Xina, si es vol “sobirania”. Per sort, part del consens no es va esquerdar i cap veu negacionista va irrompre al debat.

Anar a la font – El Punt Avui

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

%d bloggers like this: