Deixar-se habitar, ara que no ens podem tocar

La frase que he triat (o m’ha triat) per titular aquesta crítica és una de les moltes que enlluernen a les cantonades de Canto jo i la muntanya balla, la novel·la d’Irene Solà. Tot un èxit: Premi Llibres Anagrama de Novel·la 2019, traduïda a 15 idiomes. El 17 de febrer es va estrenar al Teatre Biblioteca de Catalunya, i no dirigida per Oriol Broggi, com calia esperar. Guillem Albà i Joan Arqué, directors i dramaturgs, van anar a veure Broggi amb el projecte d’adaptar a l’escena la novel·la d’Irene Solà. Es va unir a l’equip Clàudia Cedó, autora de textos dramàtics tan suggestius com Tortugues: la desacceleració dels partícules o Una gossa en un descampat, aplaudida a la sala Beckett de Barcelona, en el festival Grec 2018.

Seguir leyendo.

Anar a la font – Elpais.cat

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

%d bloggers like this: