Debilitats, no pas reforçats

Lligat de mans i peus per culpa de les inclemències econòmiques generades pel coronavirus i ja sobrepassat el límit salarial, difícilment els aficionats del Girona podien pensar que el club incorporaria alguna peça desitjada per a l’atac, o qualsevol altra posició de la plantilla que aportés més competència i alternatives per a Francisco. El que tampoc podien esperar, segur, és que la plantilla blanc-i-vermella patiria un retrocés pel que fa a nombre d’efectius i una debilitat en l’aspecte que li ha permès tenir encara possibilitats de fer play-off d’ascens, la defensa. La marxa de Jonas Ramalho després de cinc temporades consecutives al club (set en les dues últimes etapes) en l’últim dia de mercat ha deixat la parcel·la defensiva, concretament l’eix central, debilitat i sense recanvis per als dos futbolistes titularíssims pel tècnic andalús, que són Santi Bueno i Bernardo Espinosa. De fet, per a les dues posicions de central, el Girona ha quedat només amb tres efectius del primer equip, comptant que Juanpe Ramírez, que ja ha entrat en la recta final del procés de recuperació de la lesió que té. A més, pel que fa a la porteria, Juan Carlos ha vist com s’ha refet tota la segona línia, la seva competència directa. Quan semblava que la marxa de Suárez solucionava la demarcació sota els pals amb Jona fent de tercera peça, i Muric i Juan Carlos competint per la posició, el kosovar va demanar al Girona i al City cancel·lar la cessió per anar a un nou club a la recerca de més minuts. El contratemps pel cos tècnic i la direcció esportiva va ser solucionat amb l’única cara nova a l’equip, i obligada, d’Adrià Ortolá. El club va poder lligar l’operació amb el porter procedent del Tenerife gràcies, en part, a l’alliberament de la massa salarial que va generar la sortida de Ramalho a l’Osasuna, club que es guarda una opció de compra al final d’aquest curs.

Els joves, créixer i ajudar

L’escenari que li queda a Francisco, amb una plantilla amb 20 efectius, comptant-hi els dos porters, obligarà el d’Almeria a utilitzar en algun moment més del que queda de campanya els futbolistes joves que habitualment ja han ajudat la plantilla amb un rendiment òptim. Ramon Terrats i Ibrahima Kébé són i continuaran sent una alternativa més en el dia a dia, però per a la debilitada línia defensiva, futbolistes com Pau Resta o Èric Monjonell, a més d’Arnau Martínez, a qui ja hem vist amb protagonisme en la copa, seran també elements a tenir en compte. Tots ells han demostrat estar preparats per competir al màxim nivell en un rol evidentment secundari, però necessari per a una plantilla en la qual també s’espera que pesos pesants facin un pas endavant. Al mig del camp, Sebastian Cristóforo darrerament ha assumit els galons esperats des de la seva arribada aportant clarividència i equilibri en una medul·lar en la qual Monchu està consolidat i Gumbau haurà de millorar si vol tenir-hi més presència. Al davant, s’espera que Sylla torni a ser el del començament de la lliga, tant pel que fa a l’efectivitat com a la determinació i, sobretot, que Stuani torni a ser un jugador diferencial que aporti el gol tan preuat i buscat. De moment, el Girona és el tercer equip que menys dianes ha fet (17), només davant de l’Alcorcón (13) i l’Albacete (16). A Francisco, no li queda més remei que solucionar la mancança amb els mateixos efectius de l’atac.

Anar a la font – El Punt Avui – Esports

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

%d bloggers like this: