De sensesostre a voluntària: “Quan recorro els carrers miro en quins llocs podria dormir”

Rate this post

Només han passat 12 mesos, però la Yolanda recorda perfectament que fa un any dormia al carrer: “Treballava en un bar on cobrava cinc euros al dia i vivia a l’entrada d’un pàrquing”. No sabia què era el recompte de les persones sense sostre a Barcelona fins l’any passat, quan ho va descobrir la mateixa nit que es feia. Ella era una sensesostre de la ciutat, però els voluntaris de Nou Barris no la van incloure en el recompte perquè en el moment de fer-lo estava tancant el bar.

Anar a la font

Powered by WPeMatico

Translate »