De les rodes de premsa als senyals: sempre la llengua

La llengua com a conflicte. Aquesta és la narrativa que es vol imposar des del Madrid mediàtic, i se’n surten. ‘La Razón’ titula en portada: “El defensor del poble denuncia que els senyals de trànsit estiguin en català”. ¿Quin és l’avanttítol que fa de paraigua de la notícia? “Adoctrinament a Catalunya i Balears”. Que als “stop” hi digui “stop” deu ser “imperialismo de la pérfida Albión”, suposo.

Polèmica també per l’última roda de premsa del Govern. ‘El País’ titula així un dels seus mòduls de portada: “La portaveu del Govern rebutja les preguntes fetes només en castellà”. Meritxell Budó es va equivocar en la interpretació de la litúrgia que regeix aquestes trobades setmanals amb els periodistes. Però el titular insinua un veto lingüístic que no és així. Al contrari, de fet. El govern català fa la roda de premsa en català. És a dir, i això és el quid, ‘respon’ en català. A preguntes que s’accepten en qualsevol idioma. I, com que després les ràdios i les televisions espanyoles exigeixen poder tenir els talls rellevants en castellà, s’oficia una mena d’epíleg en què es ‘repeteixen’ les qüestions que es demanin en la llengua de Matías Prats, la qual cosa pot ser vista com una deferència, com una manera d’aconseguir que la teva narrativa penetri en aquests mitjans o com una submissió lingüística, depenent d’amb quin peu i ànim t’hagis llevat. Budó hauria d’haver respost en català, primer, perquè el tall pogués ser utilitzat pels mitjans en català. I repetir ‘con sumo gusto’ la declaració en castellà. Explicar que es veten les preguntes en castellà a partir d’aquesta ensopegada concreta de la portaveu és retorçar la realitat –a la roda de premsa del Govern es fan servir les dues llengües sense conflicte i continuarà sent així– per alimentar el mantra “Igual que Franco pero al revés”, que, amb tant d’èxit, va posar en marxa l”Abc’ el 1993.

Anar a la font – Ara.cat

Deixa un comentari

%d bloggers like this: