De Colau a Batlle: el canvi en l’estratègia policial de Barcelona

Fa 55 dies que Albert Batlle dirigeix l’àrea de Seguretat de l’Ajuntament de Barcelona i, per tant, la Guàrdia Urbana. Quan no portava ni dues setmanes en el càrrec va presentar un dispositiu estable contra el top manta a la Barceloneta: es va mostrar inflexible a l’hora d’“erradicar” una activitat que “no és tolerable” perquè causa un “perjudici al sector del comerç”. Uns dies abans Batlle va plantejar el “retorn assistit” de menors no acompanyats i a mitjans d’agost va assegurar que hi havia una “crisi de seguretat”. Aquesta última afirmació ha sigut rebatuda per la mateixa alcaldessa Ada Colau, que durant els seus primers quatre anys al consistori s’havia fet càrrec de la seguretat.

Però des del pacte de govern d’aquest estiu entre Barcelona en Comú i el PSC, l’estratègia policial ha fet un gir amb Batlle al capdavant com a tinent d’alcalde. “No és un canvi de model, perquè això afecta tota la filosofia de l’organització. És un canvi de tàctica a l’hora de treballar”, valora el degà del Col·legi de Criminòlegs de Catalunya, Daniel Limones. “Es du a terme una tasca més reactiva”, diu, i ho exemplifica amb el dispositiu de la venda ambulant, que al final fa que els manters “es moguin en un altre espai”.

La professora de seguretat internacional de la UB i la URL Sonia Andolz considera que el top manta demostra la “bicefàlia” del nou govern. “Mentre Batlle deia que era un tema de seguretat, els tinents d’alcalde Jaume Collboni i Janet Sanz feien una taula per ajudar els venedors”, recorda. Segons Andolz, el primer parlava d’una visió restringida de la seguretat i els altres d’una d’integral: “El concepte restringit és la seguretat física, que depèn de la policia. El paradigma ampliat, en canvi, incorpora també la seguretat ambiental, l’energètica, l’alimentària… Tant que no et robin al carrer com que no et tallin la llum”.

Sobre la figura de Batlle, opina que “li van cedir les competències i després sembla que se n’hagin penedit” perquè “de seguida va agafar rellevància, i no en la línia del govern de Colau”. En l’anterior mandat, quan l’àrea de seguretat depenia de Colau, es va escollir un comissionat -el doctor en dret de la UB i exdirector de l’Escola de Policia de Catalunya Amadeu Recasens- per dirigir aquest àmbit, que no tenia tanta presència com ha adquirit l’actual tinent d’alcalde. En la primera entrevista que va concedir Batlle quan va ser nomenat, a La Vanguardia, va assegurar sobre els menors no acompanyats que delinqueixen que “no tenen cap possibilitat de prosperar”. Al cap de dos dies, a la Cadena SER, va plantejar el seu “retorn assistit” i, una setmana després, a El Periódico, va dir que era “un tema ja reconduït”. “Es va parlar dels menors estrangers com un problema quan més del 80% no han delinquit”, recorda Limones, que diu que el discurs de Batlle pot generar “diferències” en el govern municipal de coalició. “L’estratègia ha de ser la mateixa. No s’ha de fer només una acció reactiva sinó més preventiva, amb altres agents socials”, afegeix. “Posar els menors com a productors d’inseguretat és totalment aberrant”, apunta Andolz.

Mantenir els antiavalots

Quan faltaven quatre mesos per acabar l’anterior mandat, Colau va signar un decret d’alcaldia per eliminar la unitat d’antiavalots de la Guàrdia Urbana i reconvertir-la en una nova unitat que es dediqués a la gestió de les emergències, els grans esdeveniments i el medi ambient. Per treballar-hi, caldrà passar un examen. En el primer mandat de Barcelona en Comú, els antidisturbis de la Guàrdia Urbana no actuaven com a tals perquè es valorava que aquesta competència és dels Mossos d’Esquadra. Però en la seva primera entrevista Batlle va afirmar que “la unitat antiavalots és necessària i seguirà existint”.

La directora de l’Escola de Prevenció i Seguretat Integral de la UAB, Montserrat Iglesias-Lucía, considera que el criteri per decidir si cal aquesta unitat s’ha d’establir amb “unes circumstàncies que l’avalin”. Segons Limones, també depèn de les funcions que se li donin, perquè al final podria quedar només “en un canvi de nom”. Per a Andolz, si es manté la unitat serà un dels efectes del govern en coalició. En aquest punt, subratlla que a la Guàrdia Urbana hi havia “un malestar” quan l’àrea estava dirigida per Colau perquè l’equip “venia de l’activisme i s’havia enfrontat a les forces de seguretat”.

Iglesias-Lucía explica que la Guàrdia Urbana vol ser un model de policia comunitària. Tot i això, Limones conclou que encara és “difícil” veure aquesta proximitat en l’organització actual o que, per exemple, els agents vagin a peu pels barris -les promeses de l’anterior mandat-, i ho atribueix a “la manca de recursos”. Per això opina que els nous pressupostos de l’Ajuntament poden marcar quin serà el model del cos policial.

Tercera ciutat del món en seguretat d’infraestructures

Barcelona és la vint-i-sisena ciutat més segura del món i se situa per sobre de la mitjana segons l’índex Safe Cities del 2019, que publica The Economist i que està patrocinat per NEC Corporation. Per elaborar aquest rànquing, l’informe avalua la seguretat tenint en compte quatre àmbits: el digital, el de les infraestructures, el de la salut i el personal. Barcelona obté la millor nota en infraestructures, en què ocupa la tercera posició mundial. Això inclou la seguretat del transport, les morts per trànsit i la gestió de desastres, entre altres elements. En seguretat personal -el patrullatge, les dades de criminalitat i la prevalença dels delictes- la ciutat se situa en el dinovè lloc; en salut -que inclou la contaminació-, en el vint-i-quatrè, i en digital, en el vint-i-vuitè. L’índex es basa en les dades recollides els últims anys.

Anar a la font – Ara.cat

Deixa un comentari

%d bloggers like this: