D. Valls: “De la mateixa forma que ens carreguem la natura, ens carreguem les llengües”

Rate this post

David Valls és lingüista, i s’ha especialitzat en etnolingüística i en les llengües de Papua Nova Guinea, el lloc del món on hi ha més diversitat lingüística. Acaba de publicar Les llengües de l’anaconda (ed. Viena), un recull d’algunes de les seves contribucions sobre les llengües del món al programa radiofònic Els viatgers de la Gran Anaconda.

Molts catalans estan interessats per la llengua catalana, però molt pocs estan interessats per les llengües del món. Com arriba vostè a interessar-se per aquest tema?

Jo soc lingüista, i em vaig interessar, ja fa molt temps, per les llengües del món, sobretot per les llengües que estan desapareixent. Però jo no vaig començar a estudiar lingüística fins als 36 anys; fa poc que soc lingüística. Vaig triar les llengües del món, perquè volia fugir del català. Pensava que amb el català prendria mal, perquè sempre en tens una visió molt subjectiva i vaig preferir anar cap a d’altres llengües per tractar-les de forma més objectiva. Però al final he acabat petant en el català… Ara soc professor de català a secundària.

Per què escriure aquest llibre?

Crec que en català o en castellà no hi ha cap llibre que parli de tantes llengües del món. Hauries de consultar 30 o 40 llibres en anglès per treure tota aquesta informació. Per això dic que no hi ha un llibre igual. A més a més, és rar que un llibre porti la lingüística a nivell popular. Aquest és un llibre per a tothom, que explica coses de llengües de forma molt planera i pot fer despertar el lingüista que tothom porta a dins; al cap i a la fi, les llengües interessen tothom, perquè tothom, com a mínim, en parla una.

Les diferents visions culturals es reflecteixen en la llengua

Afirma que totes les llengües són diferents i que no només hi canvien les paraules.

Una cosa és dir en català “taula” i en castellà “mesa”; ens referim al mateix. Però en japonès tenen dos paraules per dir taula: una per a la taula occidental, i una altra per la tradicional japonesa, arran de terra. Ells consideren que no és el mateix l’una que l’altra, però per a nosaltres és el mateix… Les diferents visions culturals es reflecteixen en la llengua.

DAVID VALLS - CÈLIA FORMENT 01

No parla de les llengües com a fenòmens purs. A Les llengües de l’anaconda es refereix sovint a l’existència de pidgins i de llengües criolles. Què és això?

Els pidgins són llengües sorgides del contacte entre llengües d’arrels molt diferents. Quan es troben parlants de llengües molt diverses es crea una llengua que és una barreja. Se li diu pidgin quan té un vocabulari limitat, sovint circumscrit al contacte comercial. Un pidgin no es transmet de pares a fills: només s’usa per certes funcions. I justament per això els pidgins normalment tenen una gramàtica molt bàsica. Però quan la seva gramàtica es fa més complexa i aquesta llengua es comença a transmetre de pares a fills, es converteix en un crioll.

Va haver-hi un pidgin basco-algonquí, que usaven els bascos que anaven a pescar balenes a l’Amèrica del Nord

Aquestes llengües perduren en el temps?

Algunes sí, algunes no. De fet, fins a cert punt, l’anglès és un pidgin, una llengua molt marcada pel contacte amb el francès. Sense la interacció amb el francès l’anglès seria una llengua molt diferent. També hi ha criolls que són oficials, que tenen una gramàtica, que s’usen oficialment… És el cas de l’haitià, amb base francesa i empeltat amb molts altres elemants, o el papiament, una llengua de Curaçao que barreja moltes llengües (holandès, anglès, portuguès, castellà, arawak i llengües africanes).  En canvi, hi ha molts pidgins que moren quan desapareix el contacte, com el basco-islandès, que s’usava a Islàndia… I fins i tot va haver-hi un pidgin basco-algonquí, que usaven els bascos que anaven a pescar balenes a l’Amèrica del Nord. També ha desaparegut.

Creu que parlar una llengua o altra condiciona la teva forma de veure el món?

Una llengua és una forma de veure el món. En català “assequem” i “eixuguem”, i en castellà només “secan”; usen un sol terme per a tot. I en valencià i en mallorquí també “torquen”, encara tenen més registres… Una llengua canalitza tota una visió del món.

En rus tenen dos paraules, de dos arrels diferents, per designar dos colors que per nosaltres tots dos serien blau

Les llengües expressen de forma diferent els nombres, o fins i tot els colors…

Hi ha llengües en què els nombres no són rellevants, i que només conten fins al 3… Però els parlants d’aquests grups, quan aprenen una altra llengua, aprenen a contar perfectament. No és que siguin negats per a les matemàtiques. El color també s’expressa de forma molt diferent segons les llengües. Nosaltres, en català, no tenim gaires noms per a colors: quan usem rosa, taronja, violeta o carbassa, aprofitem termes de la natura per definir colors… I hi ha llengües que en tenen prou amb el blanc i el negre. En canvi, en rus tenen dos paraules, de dos arrels diferents, per designar dos colors que per nosaltres tots dos serien blau. Ells els veuen com colors completament diferents. Tot això són temes culturals que es transmeten a través de la llengua… I hi influeix també molt el medi: els esquimals tenen més termes per al blanc, i els qui viuen a la selva, en tenen més per al verd…

El pas del temps tampoc es computa de la mateixa forma…

Pel que fa la concepció del temps, els hopi de l’Amèrica del Nord no fan com nosaltres. Nosaltres fem trampa, comptem el temps com si fos tangible… Diem tres anys, tres dies, com si fossin agrupables, tangibles… Però els hopi no poden fer plurals del temps… Només fan plurals de les coses que són tangibles… Quan es refereixen al pas del temps, ho fan amb nombres ordinals: primer, segon, tercer… Poden dir, el primer dia, el segon dia… Però no poden dir cinc dies…

Per a nosaltres hi ha formes d’expressar l’orientació que resulten molt xocant.

Nosaltres tenim un sistema d’orientació absolut (Nord-Sud-Est-Oest), però habitualment fem servir un sistema d’orientació relatiu (a la dreta, a l’esquerra, al davant, al darrera…). Jo puc dir que tinc el cafè a la meva dreta, però la meva dreta pot ser la teva esquerra. En canvi hi ha pobles que sempre que parlen de localitzacions usen morfemes que designen l’orientació en termes absoluts. Seria com si jo digués “tinc el cafè a dos centímetres al nord”. Per situar-se, sempre, usen aquest sistema. I al Perú, hi ha uns indis amazònics, que viuen a tocar d’un riu, que per orientar-se usen dos termes bàsics, “riu amunt” i “riu avall”.

DAVID VALLS - CÈLIA FORMENT 02

Per a alguns indígenes de l’Amèrica Llatina l’espanyol és una llengua incompleta

Una de les seves especialitats són els evidencials. Què és això?

Hi ha llengües en les que quan parles has d’especificar les teves fonts d’informació. Si dius “en Joan és a Lleida” has de justificar com saps que en Joan és a Lleida. Hi ha llengües que tenen fins a sis evidencials. N’hi ha que tenen un evidencial visual, que uses per allò que has vist. N’hi ha que en tenen un per tot allò que t’han explicat. Hi ha un morfema que indica que allò que saps ho has deduït d’allò que passa habitualment… En aquestes llengües, quan els xamans parlen d’esperits parlen amb l’evidencial visual, perquè es considera que poden veure els esperits, però les altres gents quan parlen del mateix han d’usar un morfema que indica “m’han dit”, perquè no tenen capacitat per veure els esperits. Quan es parla dels somnis, alguns pobles usen evidencials visuals, perquè consideren que el que es veu als somnis és la realitat, en canvi d’altres tenen evidencials específics per als somnis… I fins i tot hi ha llengües que tenen un evidencial frustratiu, que indica que alguna cosa no ha anat bé… Quan els missioners van anar a Amèrica i van voler traduir la Bíblia van tenir moltes dificultats per traduir-la, perquè era molt difícil justificar com sabien allò que predicaven… De fet, per a alguns indígenes de l’Amèrica Llatina l’espanyol és una llengua incompleta, perquè es pot parlar sense indicar les fonts d’informació.

No sembla gens partidari de la tendència a desdoblar en masculí i en femení.

Els gèneres gramaticals és un sistema que usen poques llengües del món, un 30%. El 70% de les llengües, com el basc o el xinès, no en té. En essència, el gènere gramatical no és un sistema de classificació de persones, sinó de classificació de substantius, perquè hi ha llengües que tenen la necessitat de classificar els substantius. En català hi ha dos sacs, on hi posem tots els substantius: al femení hi podem les taules i les dones, però també les balenes (tot i que hi ha balenes mascles)… Víctimes és un substantiu femení, i l’usem encara que parlem només d’homes que siguin víctimes… Això no vol dir que no hi hagi llenguatge sexista… Però hi ha gent que es pensen que si canviem la llengua canviarem la societat. I s’equivoquen. El 70% de les llengües no tenen gènere, però no per això els seus parlants són més igualitaris. Si canviant la llengua podem canviar la societat, podríem erradicar les paraules que parlen de pobresa i de guerra, i així viuríem en pau i feliços…

Renunciar a la llengua és renunciar a la teva identitat, i renunciar a la teva identitat és renunciar a tu mateix

Per què és important preservar la diversitat lingüística?

Abans que res, perquè qui soc jo per dir a un altre que no ha de parlar la seva llengua? Les llengües són per comunicar-se, però també són identitat… Sempre que penses, penses en una llengua. La llengua l’uses per comunicar-te, però majoritàriament l’uses per parlar amb tu mateix: et passes el dia parlant-te en alguna llengua. Renunciar a la llengua és renunciar a la teva identitat, i renunciar a la teva identitat és renunciar a tu mateix…  Com deia Mandela, si et parlen amb una llengua que tu entens, t’arriba al cap, si et parlen amb la teva llengua, t’arriba al cor…

Quin problema hi ha en què es perdi una llengua?

Quan es perd una llengua es desequilibra tot l’entorn. A la gent li afecta molt. A Amèrica del Nord, en les comunitats que abandonaven les seves llengües pròpies, va haver-hi problemes de suïcidis, de manca de naixements… Però també es perd un coneixement tradicional que es passa de generació en generació. Hi ha una llengua a Austràlia que té un gènere per a les plantes comestibles. Tu pots saber si es pot menjar o no una planta, només sabent-ne el nom… I hi ha llengües que tenen un gènere per a animals comestibles, però que li donen un gènere diferent quan no són prou grans. D’aquesta manera, només es mengen els animals adults… i això ajuda a preservar l’ecosistema.

Com desapareixen les llengües?

Generalment per pressions exteriors. Què ens ha passat als catalans? Ens han dit que el català no servia per a res i molts l’han deixat d’utilitzar… Hi ha llocs, com al País Valencià, on s’ha fet creure a la gent que el català no serveix per a res… Ves a la Catalunya Nord i veuràs quanta gent parla català: la gent de més de 70 anys. Com deia l’Ovidi, hi ha gent a qui no li agrada que es parli, s’escrigui i es pensi en català, i són els mateixos que no els agrada que es parli, que s’escrigui i que es pensi.

Ens hem de preguntar perquè algunes llengües tenen milions de parlants…

Hi ha llengües, avui en dia, amb 10 o menys parlant… S’està acabant la diversitat lingüística?

En 50 anys la majoria de les llengües del món desapareixeran. I la diversitat lingüística, que és una especificitat humana, està en perill. De la mateixa forma que ens carreguem la natura, ens carreguem les llengües. El 96% de la població del planeta parla un 4% de les llengües… I el 4% de la població en parla el 96%. La majoria de les llengües del món tenen menys d’un milió de parlants… Ens hem de preguntar perquè algunes llengües tenen milions de parlants… I normalment és per la colonització. Guanyen parlants a costa de parlants d’altres llengües. I això s’accelera amb la globalització.

I malgrat tot, a Les llengües de l’anaconda explica que hi ha llengües que semblaven mortes que s’han recuperat.

Sí. Un dels casos més sorprenents és el del wampanoag, la llengua d’un grup ètnic de Massachusetts. Van ser els primers nord-americans que van tenir contacte amb els colons europeus, són els indígenes del Dia d’Acció de Gràcies. Com que van ser els primers en tenir contacte amb els europeus, van tenir altes taxes d’alfabetització en la seva llengua. La primera bíblia editada als Estats Units es va fer en wampanoag. Però ja fa 150 anys que es va extingir. Ara fa uns pocs anys, una dona va començar a tenir somnis; se li apareixia gent que li parlava amb una llengua que no entenia. Aquesta dona ho va discutir amb els ancians del poble, i van deduir que els avantpassats li estaven enviant un missatge. I per interpretar-lo, la van enviar a fer un curs a l’Institut de Tecnologia de Massachusetts, amb Noam Chomsky. Gràcies als escrits en wampanoag que es conservaven, i al coneixement de les llengües properes a aquesta llengua que encara es parlen, es va reconstruir la llengua wampanoag. 150 anys després de la desaparició de la llengua, aquesta dona va començar a parlar-la amb la seva filla. Hi havia un parlant nadiu de wampanoag, i ara hi ha més gent que la difon als seus fills… Potser a vegades una llengua no es mor del tot, s’adorm i després es desperta… Els biòlegs i el Vaticà mantenen ben viu el llatí, per exemple. A Cornualla, el còrnic té un centenar de parlants, i s’havia extingit al segle XIX. No hi ha gent que el tingui com a llengua materna, però hi ha gent que l’aprén i es troba per parlar-lo…

DAVID VALLS - CÈLIA FORMENT 03

El ministre Borrell es va tirar un tret al peu, perquè va ignorar els 50 milions d’hispanoparlants dels EUA. Hi ha més gent que parla castellà als EUA que a Espanya.

Fa unes setmanes un ministre català proclamava que era una gran virtut que un gran territori tingués una sola llengua, ni que fos a costa de “matar quatre indis”. Què en pensa d’aquest raonament?

Per començar és fals… Als Estats Units s’hi parlen moltíssimes llengües. Per començar, el ministre Borrell es va tirar un tret al peu, perquè va ignorar els 50 milions d’hispanoparlants dels Estats Units. Hi ha més gent que parla castellà als Estats Units que a Espanya. Després, ignora els centenars de llengües indígenes que es parlen, com el navajo, que el parlen 100.000 persones. I, a més a més, cal afegir-hi tota la gent que parla llengües procedents de la immigració, com el xinès, el rus, el noruec, o l’amish… Hi ha moltes escoles on s’ensenya en xinès… Les afirmacions de Borrell són d’una gran ignorància… I amaga que un dels majors genocidis ha estat el d’Amèrica.

Quins projectes de futur té?

Ara mateix m’agradaria estar a Austràlia estudiant llengües indígenes, però és un projecte que no puc realitzar per ara. És una idea que estic ajornant. No sé si mai ho faré…

Anar a la font
Gustau Nerín

Powered by WPeMatico

Translate »