Cuines urbanes

El dinar, o el sopar, cada vegada més es fan visibles a través de la presència a la ciutat de riders que, amb les seves bicicletes equipades amb capses tèrmiques de colors, ens anuncien l’hora de menjar. El creixent impacte urbà del menjar pren ara, encara que ja fa algun temps que és així, una nova dimensió a través de les dark kitchens, batejades aquí com a ‘cuines fantasmes’ (en lloc d’haver triat ‘cuines ocultes’). Les cuines ocultes han arribat per instal·lar-se a la ciutat i revelen una cada vegada més complexa i diversificada xarxa clarament urbana en relació amb el menjar. Per resumir-ho de manera senzilla, el menjar ja no es prepara en un restaurant i un repartidor ens el porta a casa (o a l’oficina), sinó que ara el lloc on es preparen els plats és autònom, funciona com la cuina d’un restaurant, però no hi ha comensals, ni taules, ni servei de cap classe, ni si més no hi ha self service (a penes ja present a les àrees de servei de l’autopista). Aquestes cuines, que ara serveixen diverses marques sota l’etiqueta de cuines compartides, van començar com la cuina del darrere dels restaurants a ciutats com ara Londres o Nova York, i ara ja són autònomes i en molts casos lligades a les empreses de repartiment de menjar a domicili, instal·lades algunes vegades fins i tot en contenidors.

Seguir leyendo.

Anar a la font – Elpais.cat

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

%d bloggers like this: