Cruyff en la memòria

Cruyff no ha tingut mai gaire traça a morir-se del tot, potser perquè és una de les poques coses que no sabria fer millor que la resta o, simplement, perquè no li venia gaire de gust: amb ell era impossible determinar quan dos més dos són quatre o una aspa de molí. Una de les dites populars més famoses de Galícia assegura que “a San Andrés de Teixido vai de morto quen non foi de vivo”, però ni els centenars d’anys que sostenen una de les tradicions orals més riques d’Europa ens serveixen per certificar el seu adeu com a definitiu. Per als gallecs, sorprengueu-vos, morir no és prou mèrit per entrar al regne dels cels i Cruyff entenia els secrets del galleguisme millor que ningú, etern holandès volador enmig de l’escala.

Seguir leyendo.

Anar a la font – Elpais.cat

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

%d bloggers like this: