Crònica d’un coronavirus (Dia 3)

Primer dia de confinament total. Em desperto amb el missatge d'una amiga advocada que m'enllaça una piulada dels Mossos. Diu així: “Aquesta matinada hem tancat 238 locals d'oci nocturn arreu de Catalunya. Només amb el compromís i la responsabilitat de tothom podrem contenir aquesta malaltia”. Perdooooooó? A veure una cosa… Aquesta matinada a Catalunya hi havia (com a mínim) 238 locals de copes oberts? M'agradaria molt haver-hi pogut anar de visita i, a tres metres de la porta, preguntar a la gent que hi era: “Vosaltres què us penseu que està passant? Què no heu entès de la paraula solidaritat? Hi ha milers de persones jugant-se la vida i centenars de milers canviant la seva vida, perdent diners i potser la feina per intentar evitar una catàstrofe i vosaltres aquí de copes?”. Certament és una pena arribar l'últim al repartiment de cervells. I així ens va.

Miro per internet les portades de la premsa i… PATAPAM!!! Em cau la mandíbula al terra. Per no dir una altra cosa. Guaiti, guaiti:

larazon.750

lavanguardia cat.750

elmundo.750

abc.750

Junts? Segur? Quan hi ha un virus pots usar moltes paraules, però la paraula junts és la més adequada? Ai perdó, havia oblidat que hem aprofitat el moment per fer propaganda. I nacionalisme nivell la fira choquetin. Ara entenc perquè ahir va durar tant la reunió del Consejo de Ministros. Hoooome, calia dissenyar la campanya i encarregar-la. Visca el màrqueting! Mori el sentit comú!

Rebo missatge d'un amic casteller: “Ahir comentava amb la família que no hi ha prou proves per a tothom, però als polítics els les fan a la primera. Em sembla que si es fessin els controls adequats, sortirien dades escandaloses. Per tant, per una part, si hi ha molta gent contaminada i no ho manifesten això és bo. Però també vol dir que ja fa dies que conviu entre nosaltres. I ningú ho havia vist!

Parlo amb una amiga infermera, amb càrrec de responsabilitat, i li demano si creu que va ser imprudent celebrar un Consell de Ministres presencial, quan dos dels seus membres i la dona del president estan infectats. Resposta: “Imprudent és poc!!! Ells han de preservar-se. I al temps que vivim, no tenien manera de fer una reunió que no fos junts? Increïble!!!”. També li pregunto per la millor manera d'intentar no contaminar-se: “És molt més eficaç la higiene de mans ben feta i mantenir una mínima distància que posar-se una mascareta. Actualment qualsevol som un portador en potencia. Hem de mantenir-nos a casa al màxim. Tots podem donar positiu”. Això últim m'ho confirma un pneumòleg que ha passat la nit treballant en una UCI: “Esperem unes setmanes molt complicades. No sortiu de casa”.

Es fa públic que el vicepresident Aragonés també està infectat. Li demano a la Mònica, que és biòloga, el seu parer sobre les proves a les quals s'han sotmès el govern català i el central: “Són un test real sobre una població sense símptomes previs. Fent una petita anàlisi dels resultats obtinguts podríem inferir una incidència d'entre el 8 i el 10%. És una mostra esbiaixada, però si aquestes dades les traslladem a la població fa venir esgarrifances. Efectivament. Per sort, sembla que la majoria passarem el virus sense problemes”.

Migdia. Roda de premsa del president Quim Torra. No parlo de política, ni de les mesures anunciades. No, parlo del llenguatge, el to i el fons del missatge. I reprodueixo la piulada que he fet després de sentir-lo: “Quim Torra era un president que passava per aquí. No era polític. Li agradava la ratafia i anava a fires on hi demanava un entrepà. Que vulgar, oi? Doncs al final ha arribat el coronavirus i ha resultat que simplement era una persona sensata, no com altres ‘estadistes’”.

Mitja tarda. Veig una piulada d’en Marcos Lamelas, company d'El Confidencial on diu: “Ara que s'acaba el món resulta que estem en mans de personal sanitari, teleoperadors, serveis socials, equips de neteja, repartidors, caixeres de supermercats… Just la gent que el sistema va dir que havien de guanyar menys diners. Menys aplaudiments a la nit i millors salaris”. Resposta de Joan Tapia, qui fou director de La Vanguardia: “Estimat Marcos, el sistema -suposant que existeixi- no va dir això. Diria (suposo) que les professions serien apreciades en funció de la necessitat social. És el que passa ara, que no és el mateix que passava fa 60 dies”. Què vol dir això? Què vol dir aquesta conversa? Que els pròxims dies tindrem un debat econòmic, polític i social apassionant. Perquè aquesta epidèmia potser canviarà més coses de les que ens pensem. Per fer boca, li deixo aquest enllaç. i aquesta reflexió:

Però, com que no només de coronavirus confinat viuen l'home i la dona, a les 20 hores del primer diumenge de la fi del món apareix la bomba: “El Rei Felip VI renuncia a l'herència del seu pare i li retira l'assignació”. Això traduït vol dir dues coses: 1/ El cobrament de la comissió de 100 milions és cert, perquè si no, no farien aquest pas i 2/ El tema ha de ser molt gros per anunciar-ho un diumenge en que el planeta està pendent d'un virus.

Problema: Hi ha trampa. Una amiga advocada, una de diferent a la del matí, em fa saber que “per renunciar a una herència primer l'has de rebre, després de la mort del testador. Article 991 del Codi Civil espanyol. Per tant el Rei no ha renunciat a res”. Com va dir el poeta: “Y yo con estos pelos”. I esperi, que anem a pitjor perquè ara en Pedro Sánchez ha anunciat que no, que les perruqueries no obriran perquè ja no són de primera necessitat. TERRIBLE!

Tot això i només duem tres dies!!!

Anar a la font – ElNacional.cat

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *