Crítica de ‘Malasaña 32’: la repressió i els monstres

Hi ha una certa  tensió entre el vell i el nou   que serveix per singularitzar Malasaña 32  per sobre dels clixés que caracteritzen el terror contemporani. En  aquesta pugna entre lesperit clàssic i els ensurts de manual ,   potser limportant sigui la seva habilitat a lhora dutilitzar  el context sociopolític dels últims anys de la dictadura   per extreure no només latmosfera duna Espanya que, com diu la protagonista, fa pudor, sinó també reflexionar de manera molt ambigua entorn de  la repressió com a generadora de monstres .   Pot ser que no sigui una proposta especialment original, però aconsegueix ser efectiva gràcies a  lhabilitat amb què el director Albert Pintó   utilitza les eines del subgènere de les cases maleïdes.

Seguir leyendo… .

ElPeriodico.cat – PORTADA

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

%d bloggers like this: