Coure, l’expectativa d’una barra perfecta

Rate this post

Plou fort. I com cada vegada que plou amb ganes a Barcelona, la ciutat es col·lapsa. Són quarts de nou i remato una reunió intensa d’un dimarts que s’ha fet massa llarg: una vegada més, una cosa que hauria d’haver durat mitja hora n’ha acabat durant dues de senceres. Rebo un missatge de l’Anna: ¿improvisem un sopar? Llampega i trona i no hi ha rastre de taxis.

Anar a la font

Powered by WPeMatico

Translate »