Coses de dones

Rate this post

No era tard però ja s’havia fet fosc. Una nena d’uns 11 anys caminava sola pel carrer, amb la motxilla a l’esquena. Els passos eren ràpids i anava girant discretament el cap cada vegada que algú es posava darrere seu. Una estona més tard, quan ja l’havia perduda de vista, va aparèixer un nen no gaire més gran. Caminava tranquil, despreocupat. No tenia pressa.

Powered by WPeMatico

Translate »