Coronavirus a l’Àfrica: S’ha evitat realment la catàstrofe?

Si el coronavirus ha arribat a col·lapsar sistemes sanitaris consolidats com els d’Espanya, Itàlia o Estats Units, no és difícil d’entendre que en les últimes setmanes l’Organització Mundial de la Salut (OMS) hagi pronosticat que l’epidèmia provocarà una catàstrofe al continent africà. 

En les últimes previsions, l’entitat depenent de la Nacions Unides ha assegurat que la pandèmia podria matar entre 83.000 i 190.000 persones i contagiar-ne fins a 44 milions. De fet, fa gairebé un mes l’OMS i també la Comissió Econòmica per Àfrica (CEPA) ja van dibuixar un panorama similar amb 10 milions d’infectats i 300.000 morts. Fins i tot el director del Centre per al Control i la Prevenció de Malalties d’Àfrica, John Nkengasong, va vaticinar un “desastre imminent”.

coronavirus africa - efe

Centenars de persones fan cua per rebre menjar a les afores de Johannesburg, Sudàfrica. | Foto: Efe

Tanmateix, gairebé tres mesos després que es confirmés el primer cas de Covid-19 a Argèlia, els apocalíptics pronòstics no s’han complert, ni de lluny. Sent el segon continent més poblat del món, l’Àfrica registra un total de 100.666 casos i 3.105 morts. Aquestes xifres, doncs, queden molt lluny dels milions d’infectats i els centenars de milers de morts que preveien les agències de l’ONU.

Com pot ser que el continent amb els sistemes sanitaris més vulnerables hagi, de moment, evitat xifres com les d’Europa (1,9 milions) o els Estats Units (1,5 milions)? Les causes que ho expliquen són diverses i, per això, des d’ElNacional.cat hem contactat amb diversos responsables mèdics que es troben sobre el terreny perquè ens ajudin a entendre què està passant. 

Anticipació en la presa de mesures

A excepció d’alguns casos, la majoria de països africans van prendre mesures molt aviat, inclús abans de tenir cap cas confirmat, com explica sobre Sudan del Sud la coordinadora de l’organització Médicos del Mundo en aquest país, María Fradejas.

“Es van prendre mesures molt aviat, inclús quan no hi havia cap cas confirmat, com el tancament de les fronteres, mesures de distanciament, restriccions en les sortides i creació de grups de treball”, comenta.

Guillermo Martínez, coordinador de Médicos del Mundo al Senegal dibuixa un panorama similar en quant a la rapidesa i l’adaptació del país a la pandèmia: “Es van prendre mesures de prevenció com el toc de queda, el tancament de l’espai aeri i l’ús de la mascareta”.

cua coronavirus mercat sudafrica - efe

Desenes de persones respecten les distàncies socials per adquirir aliments. | Foto: EFE

A més, Martínez afegeix com a opinió personal que la societat senegalesa té més capacitat d’adaptació a situacions com aquesta gràcies a l’experiència viscuda amb l’epidèmia de l’Ebola.

“Al Senegal i a molts pobles de l’oest de l’Àfrica hi ha molta experiència per l’epidèmia de l’Ebola, i s’han aplicat unes mesures de protecció i contenció de la infecció molt estrictes seguint els protocols que es tenien d’aquest virus. Des de Médicos del Mundo i altres organitzacions el que fem és assessorar el Ministeri de Salut per adequar les mesures al context del coronavirus”, apunta.

investigador universitat nigèria - @AfricaCDC

Investigadors de la Universitat de Nigèria tracten de crear un sistema d’alerta precoç a l’Àfrica. | Foto: @AfricaCDC

Sobre la capacitat d’adaptació de molts països africans també en parla el metge nigerià Chibuzo Okonta, president de Metges Sense Fronteres a l’Àfrica de l’Oest: “El nou virus, sens dubte, causarà víctimes als nostres països, però paradoxalment, els nostres sistemes de salut, que se solen dir fràgils, podrien ser més resistents a l’hora d’afrontar aquest xoc”.

El motiu, segons explica Okonta, és que “la majoria dels nostres sanitaris es van formar en emergències endèmiques”. Okonta posa com a exemple l’epidèmia de febre de Lassa que es produeix sovint a Sierra Leone i Nigèria i assegura que les regles de distanciament físic i d’aïllament no són noves per aquestes poblacions.

Pocs tests: imatge parcial

Tot i la ràpida adaptació i aplicació de mesures de molts països del continent, no es pot obviar quin segueix sent el taló d’Aquiles de la gran majoria de països: la falta de recursos en els sistemes sanitaris. I, evidentment, una de les causes que explicaria el poc número de contagis confirmats és el baix número de tests que es fan en molts països.

“Senegal ha tingut actitud transparent. Les dades són reals [2906 casos i 36 morts], però no estem veient la fotografia completa. La capacitat de diagnòstic de Senegal i del Sahel és molt limitada”, explica Martínez. “A països com Burkina Faso o Mali s’estan fent entre 20 o 30 tests diaris en tot el país, cosa que clarament és insuficient a nivell epidemiològic.

tests coronavirus - africa @AfricaCDC

Les autoritats sanitàries del Centre per al Control i la Prevenció de Malalties d’Àfrica rep una donació de tests de coronavirus. | Foto: @AfricaCDC

Al Senegal no existeixen els tests ràpids i es fan entre 700 i 900 PCR diaris, però. no tenim dades de recerca activa”, aclareix tot indicant que els diagnòstics que es fan són en una “actitud reactiva”, és a dir, sobre gent que presenta símptomes.

Una situació similar és la que es troba Fradejas al Sudan del Sud, que explica que “els hospitals estan sempre fins a dalt”, independentment de la pandèmia que es pateix ara.

Ara bé, a banda dels pocs tests, també “hi ha molta població rural que no té la costum d’anar al metge”, fet que impedeix detectar casos asimptomàtics o amb simptomatologia lleu. “S’està fomentant els treballs de grup i l’assistència en remot, però està en una fase molt inicial”, reconeix. El país compta amb 481 casos detectats i quatre morts.

El continent més jove del món

És ben sabut que el coronavirus afecta amb especial força la gent gran. Aquesta podria ser una altra de les causes que expliquen les baixes dades de l’Àfrica, ja que aquest és el continent amb la població més jove del món.

dona mascareta coronavirus Nigèria Àfrica - Efe

Una dona amb mascareta espera l’autobús a Lagos, Nigèria. | Foto: Efe

I és que segons The World Factbook, una publicació de la CIA (Agència Central d’Intel·ligència, en anglès), l’edat mitjana del continent no supera els 18 anys, mentre que la d’altres continents més afectats per la pandèmia com Europa o Amèrica del Nord és de 42 i 35 respectivament. Tanmateix, encara no hi ha cap estudi científic que demostri aquesta hipòtesi.

Un continent “aïllat”

Un altre motiu que podria explicar la baixa presència, de moment, del virus és l’aïllament que la majoria del continent pateix en comparació amb Europa o els Estats Units. Per exemple, dels 50 aeroports més freqüentats del món només un és africà, el de Johannesburg, a Sudàfrica, país que, precisament, és el que més casos presenta en tot el continent (19.000 contagiats).

Un altre factor relacionat amb l’aïllament és la baixa densitat poblacional, que amb 43 habitants per quilòmetre quadrat queda molt lluny dels 181 d’Europa o els 154 del sud d’Àsia. I és que cal tenir en compte que fins el 60% de la població africana viu en zones rurals, fet que redueix molt la circulació de persones i, per tant, la transmissió del virus

Un confinament impossible

Precisament, aquest gran número de població vivint en zones rurals ha impedit un confinament com el que s’ha viscut a Europa a Àfrica. “És complicat dir-li a la gent que pari l’activitat, ja que molta població viu dels ramats i dels canvis d’estació”, comenta la coordinadora de Médicos del Mundo sobre Sudan del Sud.

En un sentit similar s’expressa el coordinador de Médicos del Mundo des del Senegal. “No hi ha un confinament com a tal a causa de les dificultats per implantar-los ja que la gent necessita viure d’aquests petits ingressos que guanya dia a dia gràcies al comerç local i ambulant”, relata.

militar confinament coronavirus sudafrica - efe

Un militar sud-africà controla els moviments de la població durant el confinament. | Foto: Efe

“La gent no té estalvis, no té congeladors ni neveres per emmagatzemar els aliments. Amb aquests ingressos diaris poden menjar cada dia. En aquest context de no confinament i transmissió diària és important sensibilitzar la població perquè respectin les normes de higiene i protecció”, puntualitza.

Chibuzo Okonta, president de Metges Sense Fronteres a l’Àfrica de l’Oest, també comenta sobre el confinament que “a més de tenir un gran impacte econòmic i social molt fort en els grups de població que guanyen una mínima subsistència diària, no evitarà la propagació del virus en els barris densament poblats o en els patis familiars”.

Impacte sanitari

Una idea que ha volgut deixar Martínez ha estat que no només s’han de tenir en compte els morts que pugui provocar el coronavirus en sí, sinó les possibles víctimes de l’impacte que la pandèmia deixarà en els sistemes sanitaris.🗳️

dona africa hospital sudan del sud - MSF/Musab Sahnon

Una dona és atesa en un centre sanitari a Sudan del Sud. | Foto: MSF/Musab Sahnon

“Hi ha molta gent que deixarà d’anar als hospitals per por al contagi. Els preus d’aliments bàsics estan pujant i això perjudicarà la salut nutricional i augmentarà la desnutrició i probablement la mortalitat. Médicos del Mundo intenta ajudar en la continuïtat dels serveis de salut. És important entendre que els efectes del covid poden generar moltes més morts que el coronavirus mateix”, aclareix.

A Sudan del Sud la situació és encara més delicada perquè tal com recorda Fradejas només hi ha 12 llits d’UCI en tot el país. “Hi ha falta de material de protecció. No sabem si realment el pic ha arribat i els hospitals estan sempre fins a dalt”, afegeix.

T’ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.

Subscriu-te a ElNacional.cat

Anar a la font – ElNacional.cat

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

%d bloggers like this: