Cornellà ja no abriga un Espanyol massa vulnerable

Cornellà-El Prat ja no abriga un Espanyol que mai abans havia patit tant de fred jugant com a local. 0 punts de 18, o el que és el mateix, sis derrotes en les sis primeres jornades com a local, constitueixen un desastrós inici de curs a casa -el pitjor de la història en les 85 participacions que porta a Primera- en una Lliga que se li està ennuegant al conjunt blanc-i-blau. Les xifres són preocupants: només en una de les deu temporades anteriors a l’RCDE Stadium l’Espanyol va acabar el curs perdent més de sis partits a casa en Lliga (els set del curs 2013-14). En la resta, va moure’s entre les quatre i les sis desfetes en el global de les 19 jornades. Veient el rumb de l’equip, a més, sembla difícil pensar que no en sumarà alguna més en els 13 partits que queden en un estadi que, ara fa cinc mesos, celebrava una il·lusionant classificació europea acompanyada d’un rècord de punts a casa. Tota aquella alegria, però, ja fa temps que és història en un Espanyol que enguany viu un autèntic malson i que faria bé de corregir al gener els problemes que no va saber resoldre a l’estiu. Vargas i Calero encara són lluny de l’aportació en xifres i rendiment que van deixar Borja Iglesias i Mario Hermoso, dos pilars del curs passat a qui s’enyora especialment. “Em dol que encaixem molts gols i en marquem molt pocs”, va lamentar ahir Machín, després de veure com la millor primera part del curs del seu equip no era suficient per tombar un València que va remuntar el gol inicial de Roca.

La vulnerabilitat torna a enfonsar un Espanyol de dues cares (1-2)

La vulnerabilitat torna a enfonsar un Espanyol de dues cares (1-2)

“Fem moltes coses bé, però ens fa falta més als metres finals. Això ho ha tingut el València i nosaltres no”, va exposar Machín, capcot després de veure les dues cares oposades que va exhibir el seu equip. L’Espanyol va sortir dominador, capaç de mantenir el seu rival allunyat de la seva àrea amb una bona pressió elevada i, també, de trepitjar àrea rival gràcies, sobretot, a la insistència que van mostrar Víctor Gómez i Wu Lei per la dreta. 9 dels 13 xuts (tres dels quatre entre pals) que van fer els de Machín al llarg del partit van arribar en la primera part. L’única d’aquest curs, per cert, en què l’Espanyol va posar-se primer per davant, gràcies a un penal transformat per Roca, i en què no va encaixar cap gol. El panorama, però, va canviar radicalment en el segon temps. El València va reaccionar i va anar enfonsant l’Espanyol, que va deixar de fer tot el que havia estat fent. Amb les imprecisions van arribar els nervis i les arribades del conjunt xe, que va veure com el VAR li anul·lava un penal. Ho va celebrar l’afició de l’RCDE Stadium, que semblava tornar a somriure, i també un equip que va aprofitar l’empenta anímica per disposar de dos avisos que no va saber aprofitar. Un pecat greu, com igualment preocupant va ser que Pedrosa acabés amb més xuts (tres) que els dos puntes, Ferreyra i Wu Lei, que només en van fer un cada un. L’Espanyol necessita més que mai l’aportació dels seus puntes.

Generant més no n’hi ha prou

“L’equip té gol, la qüestió és que comencin a entrar. Ara estem generant ocasions, una cosa que costava molt amb el sistema anterior. L’equip fa sensació de perill i costa que li facin ocasions en comparació amb abans”, va reivindicar Darder. Les xifres donen la raó al mallorquí: en els partits a casa amb Machín l’Espanyol xuta 15,5 vegades per partit, 3,5 de les quals entre els tres pals. Amb Gallego, eren 13,75 les rematades totals i només 2,5 les dirigides a porteria. En contra també s’ha experimentat una millora: 11 xuts rebuts per partit (11,25 amb Gallego) i només 4,5 a porteria (5,25 amb el de Súria).

Els resultats, però, segueixen sense acompanyar. Generant més i rebent menys no n’hi ha prou. El València va aprofitar la incapacitat de l’Espanyol per sentenciar i va girar el partit al seu favor. Parejo, de penal, i Maxi Gómez van castigar els nervis i la vulnerabilitat d’un Espanyol que seguirà carregant una setmana més la feixuga motxilla de no saber sumar a casa.

Anar a la font – Ara.cat

Deixa un comentari

%d bloggers like this: