Conveni de confinament

Van passant els dies i un es va fent a la idea que això de l’estat d’alarma et toca on et toca. I aquí, on un era fa dues setmanes, continua. I amb qui li va enxampar: la senyora, la filla de la senyora i la filla dels senyors, que és la Concha, la clàssica gossa-salconduit que permet sortir a prendre la fresca legalment de tant en tant. Però en aquesta formació familiar (senyor-senyora-noia-gossa) hi falta un element, que és el fill del senyor, un nano de 17 anys que el dia del confinament es trobava, com mana el conveni de divorci, a casa de la seva mare. I s’ha quedat allà, és clar. I, sense ser-ne conscient, ha deixat un buit a la seva altra casa, la que visita cap de setmana sí, cap de setmana no. (El mateix buit que ha deixat en aquelles trobades intersetmanals: dinars, sopars, quedades). I, a mesura que passen els dies, es fa difícil, la veritat.

Seguir leyendo.

Anar a la font – Elpais.cat

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

%d bloggers like this: