Constitucionalistes inconstitucionals

Bon tema, per a alguns, en la sacrosanta jornada de reflexió. Els autodenominats constitucionalistes, com amb freqüència he sostingut, no coneixen la Constitució. Ni el 155. 

La ocurrència de divendres de l’Assemblea de Madrid de demanar al govern central la Il·legalització dels partits independentistes n’és una mostra. La iniciativa dels extremistes de Vox, a la qual el pretès centre tant ajuda i tant deu, fins mimetitzar-s’hi, desconeix que el govern no pot il·legalitzar res, que ser independentista no és motiu de cap il·legalització. Desconeix que la Constitució no és una democràcia militant, si més no en la seva lletra de la Constitució i ens fonaments jurídics de les sentències del TC, no en les seves resolucions, ni en la recent sentència del TS sobre el procés. És a dir, es pot ser independentista, federalista –material que ni als outlets es troba–, republicà, llibertari… o taurí o antitaurí.

El que és preocupant de la concepció d’Espanya i de la democràcia d’aquests constitucionalistes és que el pluralisme polític, és a dir, l’exercici i manifestació pública i organitzada de la llibertat ideològica, en realitat no existeix

La petició d’il·legalització, pura boutade electoral en la qual els dits de centre han caigut de quatre potes, no té recorregut. El preocupant no és això. Tampoc ho és que el govern n'estudiï la impugnació davant el TC d’aquesta resolució parlamentària. Planejar-s’ho és un insult a la democràcia. A un parlament, que és un òrgan de representació ciutadana emanant del vot popular, no se li pot censurar la discussió de cap tema. Al Parlament català, tampoc.

El que resulta preocupant no són aquests tendenciosos focs d’artifici. El que és realment preocupant és que l’independentisme no cap en el cervell dels dits constitucionalistes espanyols. El que és preocupant de la concepció d’Espanya i de la democràcia d’aquests constitucionalistes és que el pluralisme polític, és a dir, l’exercici i manifestació pública i organitzada de la llibertat ideològica, en realitat no existeix. És més, no pot existir.

La raó: va contra l’essència d’Espanya. Per aquests constitucionalistes la democràcia no és un tret essencial d’Espanya. En la seva idea última i radical d’Espanya, la democràcia, a tot estirar, és un accident més o menys confortable, però del qual es pot prescindir si molesta gaire.

En el fons és la lluita secular contra de l’anti-Espanya en la qual els considerats bons espanyols, ara constitucionalistes de sagristia, amb la que sempre han estat compromesos. No han entès la complexitat dels fenòmens polítics i socials ni que la realitat és fruit de moltes interaccions de plans, de rols, d’estructures… de persones diferents, fins i tot molt diferents. No poden suportar que la realitat no sigui un quadre en blanc i negre, sense contorns, ni menys encara grisos, és a dir, tebis.

Una opció possible davant d’aquest enemic interior seria la seva expulsió, com es va fer amb àrabs i jueus. O crear un Bantustan. O assimilar definitivament els diferents tot desposseint-los de la seva cultura i de la seva concepció del món.

Succeeix, però, que per a fer-ho –exemples històrics en altres estats n’hi ha–, cal ser eficient. Després de 300 anys llargs, els que es consideren bons espanyols, ara constitucionalistes, no ho han aconseguit. Hi ha massa cap intentant envestir i pocs caps intentant pensar. És clar que Machado era republicà, és a dir, sospitós.

Anar a la font – ElNacional.cat

Deixa un comentari

%d bloggers like this: