Comiat emocionat de Lluís Llach a Laura Almerich

L”Adagio per a cordes’ de Samuel Barber ha obert aquest diumenge el senzill i emocionat acte de comiat a la guitarrista Laura Almerich. Així ho va voler ella perquè “s’estimava molt” la peça, com ha explicat el seu soci musical i gran amic Lluís Llach, que ha conduït la cerimònia civil celebrada al tanatori de Sancho de Ávila de Barcelona. “Amb plena consciència del que havia de passar, la Laura ha manat en aquest acte i fins i tot ha triat la música que escoltareu”, ha explicat el músic contenint l’emoció. Envoltat per més d’un centenar d’amics, familiars i autoritats com la diputada Laura Borràs i la seva successora com a consellera de Cultura, Mariàngela Vilallonga, Llach s’ha confessat “una mica avergonyit” perquè Almerich també havia demanat que s’escoltés una cançó seva. “Però no la seva, sinó una altra, cosa que em fa sentir gelós –ha afegit intentant posar-hi un xic d’humor–. Perdoneu-me, són ordres”. El tema escollit ha sigut ‘Aprendre’, del disc ‘T’estimo’ del 1984, un cant de vitalitat que comença amb el vers “Aprendre / que res no acaba si dintre meu abans no acaba”.

Durant l’acte, Llach ha reivindicat la faceta musical d’Almerich. “Ella em va acompanyar molts anys, però sovint he tingut la sensació que era jo qui l’acompanyava a ella”, ha dit abans de recordar els inicis d’Almerich en la formació Ars Musicae i els seus estudis amb el mestre Tarragó, la inspiració per fundar més tard el Quartet Tarragó, amb el qual “va escampar pel món la música de Tarragó i Guinovart, entre d’altres”. Llach també va recordar el que l’unia amb Almerich “més enllà de la música”, el compromís que durant els dies més negres del franquisme empenyia la guitarrista a fer “viatges de 26 hores amb tren a França” per acompanyar-lo en concerts davant de “quatre avis exiliats”, sense rebre res a canvi. “Martí i Pol va aparèixer en les nostres vides i un dia, mentre componíem, li vaig dir que li hauríem d’escriure una altra cançó a la Laura i ell em va fer dir: “Deixa’m, ja la faré jo”. No va tenir tant d’èxit, però era molt millor que la meva”. En aquest punt, ha pujat a l’escenari l’actriu Sílvia Bel (“ningú diu els versos com ella”, l’ha presentat Llach) per recitar la lletra de ‘Roses blanques’, amb estrofes com: “Et sé molt lluny però em convides / amb els ulls clars a recordar-te / i ara amb un gest desmesurat / faig el teu gest el meu miratge / per perdre’m sempre en el teu nom / que repeteixo, Laura”.

Un Llach cada vegada més commogut no ha permès que l’acte s’acabés sense assenyalar que Almerich era “una republicana convençuda i esquerrosa, sempre crítica amb la política i sense deixar mai de lluitar per la llibertat”. “I en aquests últims anys, no només em donava consells i em renyava, sinó que es va fotre en un CDR”, ha afegit amb tendresa i admiració. Per acabar l’acte, Llach s’ha assegut al piano per tocar ‘Laura’ (“ho intentaré, perquè ella m’ho va demanar”, ha dit) mentre Sílvia Bel prenia el micròfon per recitar els versos de ‘Lletra a Dolors’, el poema que Martí i Pol va escriure després de la mort de la seva primera dona, i que s’acaba així: “No tornaràs mai més, però perdures / en les coses i en mi de tal manera / que em costa imaginar-te absent / per sempre”. Poca gent se n’ha adonat, però la interpretació de Llach ha acabat amb certa precipitació. Ell pretenia acabar just en el moment de la cançó en què Almerich es va equivocar durant la famosa interpretació de ‘Laura’ al Camp Nou, però els nervis i l’emoció l’han traït i ha acabat una mica abans. Sense voler, Llach ha fet l’homenatge definitiu a la seva amiga: equivocar-se com ella, aclaparat per l’agraïment i colpit d’una emoció intensa.

Anar a la font – Ara.cat

Deixa un comentari

%d bloggers like this: