Com pots ser més ecologista que Greta Thunberg

“És hora d’actuar”. El lema de la COP25 de Madrid s’endevina gairebé com un SOS a la Terra, perquè ni els estats ni les grans corporacions s’han posat les piles per aprovar les reduccions d’emissions de CO2 que han de frenar l’escalfament global i, per tant, salvar el planeta. Des de la Cimera de París, del desembre del 2015, les previsions fetes s’han mostrat insuficients i l’ONU ha posat com a deures reduir un 7,6% les emissions anuals a partir d’ara, ja que els compromisos i els esforços que s’han fet fins ara han obligat a elaborar nous càlculs i un nou panorama de com ser sostenibles.

I la ciutadania? Ja fa anys que amb les dades a la mà la comunitat científica alerta que estem davant d’una emergència, i la població ha respost assenyalant la crisi com un dels grans desafiaments de la societat del segle XXI i amb més conscienciació, fins al punt que ha començat a canviar hàbits i els negacionistes són ja una estranya casta antisistema. L’SOS que fa la Terra requereix dels estats, les grans corporacions i persones de solucions globals i locals però també, i potser sobretot, d’un canvi de paradigma de producció i de consum.

Separar la brossa a casa per repartir-la en els contenidors de colors i evitar el malbaratament energètic amb bombetes i endolls eficients continuen sent accions i gestos necessaris, sens dubte. Us deixem una pregunta bàsica i nou consells que es poden fer per ser més ecologistes que Greta Thunberg.

1.- Ho necessito?

El canvi de paradigma passa necessàriament per preguntar-nos si ens cal una peça de roba nova, un utensili per a la casa o un cotxe cotxe. Repensar, en diuen. Aquesta és la qüestió que ens hauria de motivar a l’hora de comprar, perquè amb l’emergència trucant a la porta el planeta ja no necessita més residus, ni tan sols encara que siguem capaços de reciclar-los. De les 4 r del reciclatge, la de reduir s’erigeix com la més important. Cal evitar les compres compulsives o innecessàries, que al final es tradueixen en residus i més residus.

Les altres r són les de recuperar i reutilitzar els objectes que han caigut en desús o s’han deixat a l’armari perquè s’han trencat o espatllat. Se’ls pot donar una segona oportunitat, tot i que és cert que les empreses i els estats també haurien de comprometre’s a acabar amb l’anomenada obsolescència programada per llei, que sentencia els béns de consum en el mateix moment de la producció, o evitar que les reparacions dels aparells siguin més cares que comprar-ne de nous.

2.- L’aixeta

A casa, l’aixeta de l’aigua ha de ser tractada com una autèntica joia i s’ha de fer servir només quan toca. S’ha acabat obrir les aixetes i deixar rajar l’aigua tota l’estona que ens passem a la dutxa o rentem un trist plat de l’esmorzar. L’aixeta té un mecanisme senzill per obrir i tancar a demanda. Per optimitzar encara més aquest líquid tan valuós es pot instal·lar una cisterna de mitja càrrega o esperar a tenir prou roba per omplir una rentadora.

3.- El drap

A la cuina ens hem d’acostumar a fer servir els draps. Són peces de roba que es poden rentar i reutilitzar, i així s’evita l’ús del tan estès ja paper de cuina, que és d’un sol ús i que el fem servir tant per netejar una goteta que ha caigut al terra acabat de fregar com per eixugar el plat que no s’ha acabat d’escórrer. La fabricació de la cel·lulosa no és innòcua i té uns costos mediambientals importants.

4.- La bossa

L’ecologisme 2.0 no és res més que tornar als hàbits de la societat preindustrialitzada, quan les àvies o les mares –sempre elles– anaven a comprar amb una bossa de roba o el cabàs de vímet. La millor opció per evitar omplir la casa de bosses de plàstic és planificar les compres, però, per als desitjos d’última hora, sempre hi ha la possibilitat de portar a sobre una petita bossa de roba. La millor opció són les casolanes, que es poden fer amb un retall de roba o fins i tot un paraigua.

5.- Els pots 

Intentem evitar les compres amb excés de plàstics. Els supermercats són l’exemple més evident, perquè gairebé tot se serveix empaquetat, des de la fruita fins a l’embotit o la carn. Tot i així, sí que és cert que cada cop hi ha més cadenes que s’apunten al plàstic zero i permeten la compra per unitats. Una bona opció és tenir sempre un grapat de bosses de plàstic petites al carro o al cistell de comprar i fer-les servir per a les nostres compres fins que es trenquin.

L’alternativa al plàstic d’un sol ús és tirar de carmanyoles –millor de vidre– per comprar aliments frescos, com carn o peix, i fins i tot reutilitzar (una bona opció) els pots de vidre de llegums reomplint-los de fruits secs, olives o fins i tot de nous llegums comprats a pes. Els pots vells, ben rentats, es poden recuperar també per guanyar noves peces de la vaixella.

6.- Menys cotxe, i que sigui sostenible

N’hi hauria d’haver prou amb les restriccions de circulació per als vehicles més contaminants, els impostos i les dificultats d’aparcament per repensar l’ús i abús dels cotxes privats. L’alternativa de la bicicleta o el transport públic, sempre que n’hi hagi i els horaris s’ajustin prou, continua sent la més efectiva, però en els últims anys ha crescut exponencialment l’ús dels serveis de cotxes compartits, un èxit de l’economia col·laborativa amb què conductors i passatgers surten guanyant. També augmenta el parc de vehicles baixos en emissions o amb combustibles híbrids.

7.- La copa de la regla

Ja hem dit que la cel·lulosa és poc ecològica, així que una bona opció per evitar compreses i tampons és la copa menstrual: higiènica, reutilitzable i sostenible.

8.- Taronges a l’hivern

Ens hem acostumat a menjar fruita i verdura fora de la seva temporada, com ara cireres al desembre i taronges a l’estiu, i això té un cost ecològic brutal. La situació d’emergència del planeta obliga a renunciar a certs capricis de la llista de la compra i, per contra, hem d’apostar per incloure-hi productes de proximitat i, si pot ser, ecològics.

9.- Parets ben aïllades

Cada cop hi ha més consciència que l’urbanisme és un bon aliat en la lluita contra el canvi climàtic. O almenys ho hauria de ser. Per això cada cop són més les empreses constructores que tenen en compte l’orientació de l’edifici i fan servir materials aïllants que facin estalviar calefacció a l’hivern i aire condicionat a l’estiu. L’aïllament de parets i finestres és una molt bona inversió que es nota directament en les factures de la llum, però també hi ha alternatives de tota la vida, com baixar les persianes, fer servir tendals o ventilar les habitacions durant les hores de sol. El següent pas és ajustar la temperatura dels termòstats i no voler anar en màniga curta al desembre ni posar-se una jaqueteta a l’agost.

10.- Vacances en tren

En l’era dels vols  low cost segurament és una de les grans renúncies de les generacions que s’han acostumat a fer escapades curtes en avió. No cal arribar als extrems de Greta Thunberg, que ha creuat dos cops l’Atlàntic amb vaixells  verds, però potser ha arribat l’hora de planificar d’una altra manera les vacances i conformar-se amb trobar paradisos en contrades més nostrades.

Anar a la font – Ara.cat

Deixa un comentari

%d bloggers like this: