Com demostrar afecte en plena pandèmia

Si una cosa ens ha deixat clara el coronavirus, és que les abraçades i els petons, que ara no ens podem fer com abans, són més importants del que ens pensàvem. Saludar-nos amb el colze, de lluny, amb un cop de cap o amb una mirada s’han convertit ara en el pa de cada dia. En aquest context de pandèmia mundial, és possible escurçar les distàncies sense veure’s i demostrar afecte i amor sense tocar-se?

És difícil que un gest o una paraula tingui les mateixes propietats. Tot i això, la paraula és un mitjà per expressar emocions molt important. I de moment, encara no està censurat. “L’amor és, bàsicament com saben els poetes i els amants, les cartes, notes, paraules. Aquesta seria la primera fórmula. La paraula com a instrument per transmetre emocions i passions”, explica José Ramón Ubieto, psicòleg i professor col·laborador dels Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació de la UOC. “Això es pot fer per vídeo, WhatsApp i de cos present”.

Per què ens agraden tant les abraçades?

Més enllà de la paraula, però, una segona fórmula és la mirada. “És l’abraçada virtual”, descriu. “La mirada prolonga el tacte. Allà on no arribem amb les mans, hi arribem amb la mirada. ‘Et menjaria amb la mirada’. Totes aquestes metàfores demostren que la mirada és una prolongació del tacte“. D’aquesta manera, explica que aquestes mirades poden prendre més força en situacions dramàtiques com per exemple, a les UCI o presons. “Veiem com la mirada és una abraçada més possible”. 

I encara hi hauria una tercera fórmula. Aquesta, però, tal vegada sigui una mica més complicada en temps pandèmics. Segons assenyala el psicòleg, aquest altre mètode consisteix a trobar-se al voltant d’un cercle. “En una taula, per menjar, això és una manera de transmetre afecte perquè el cercle rodeja un buit. L’abraçada elimina el buit entre dues persones“. I recorda que, per exemple, les trobades d’Alcohòlics Anònims sempre es reuneixen al voltant d’un cercle: “No només per eliminar la jerarquia sinó per acompanyar”.

Així doncs, ara que trobar-se presencialment es fa difícil, Ubieto destaca que el món virtual ofereix moltes possibilitats. “La mirada també es pot fer virtualment”, exposa. I insisteix en aquestes trobades a l’aire lliure o en un parc respectant sempre les mesures sanitàries. 

Què passa amb els hemofílics emocionals?

Per a aquelles persones que no coagulin bé les emocions o que, en altres paraules, tinguin certes limitacions a l’hora d’expressar i transmetre emocions, Ubieto creu que en aquesta situació pandèmica estan força a gust. “Per a les persones fòbiques, que tenen cert distanciament social, que ja busquen una distància social perquè els provoca por o per excessiva timidesa, la situació actual és una sort”. I ressalta que “ells no tenen problema perquè no necessiten aquest contacte proper”.

Imatge principal: dues figuretes xineses s’apropen, però no es toquen / Unsplash

T’ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.

Subscriu-te a ElNacional.cat

Anar a la font – ElNacional.cat

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

%d bloggers like this: