Com casar el verd i el gris en les infraestructures metropolitanes

Rate this post

Les infraestructures són necessàries per poder desenvolupar com cal les activitats de caràcter econòmic que acabaran generant riquesa en un territori. És el cas de les estructures de mobilitat, com ara les carreteres, les autopistes, el port i l’aeroport, indispensables per al funcionament del país. Aquestes infraestructures, anomenades grises, tenen el seu contrapunt en les verdes, molt importants per millorar la qualitat de vida de la ciutadania des del punt de vista ambiental i de la salut. Per tal de poder compaginar-les i integrar-les, l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) duu a terme un seguit d’accions perquè el correcte funcionament de les unes no entorpeixi el servei que ofereixen les altres. “Estem treballant per oferir un marc adequat en què sigui compatible el desenvolupament econòmic amb la qualitat de vida i el manteniment dels serveis ambientals que hi han d’anar associats, dins d’un model de país modern i sostenible. Sense aquest punt d’unió acabaríem derivant en un país més desigual socialment i desequilibrat ecològicament”, assegura Antoni Farrero, que és el coordinador general d’infraestructures de l’AMB.

Sobre aquesta qüestió, l’AMB està treballant en diferents programes per portar a terme aquesta integració d’infraestructures. És el cas del PSG -acrònim de la paraula paisatge -, que està dotat amb 15 milions d’euros per impulsar aquest objectiu amb quatre línies d’actuació. Una primera línia té a veure amb els rius, tant a les conques del Llobregat com del Besòs i també les rieres tributàries d’aquests rius, i amb les que van directament al mar. “Els cursos fluvials són els corredors més castigats a conseqüència del desenvolupament econòmic. És obvi en el cas del corredor del Llobregat, que té una autovia, autopista, tren d’alta velocitat, tub de salmorres, tub del gas, etc. El Besòs també va ser un riu molt castigat, però gràcies al parc lineal està considerat un cas d’èxit dins els projectes de restauració d’espais fluvials. També al Llobregat, des de fa més de deu anys, s’estan fent en l’actualitat importants treballs de restauració”, apunta Farrero.

Gestió en pro de la biodiversitat

Una altra línia de treball del PSG es fixa a resoldre els contactes entre la ciutat, les infraestructures i el medi natural. És a dir, on acaba la ciutat i comencen els espais forestals i agrícoles. “Mirem que no hi hagi separació amb la part construïda. Entenem que els espais oberts i verds han de ser una cosa transversal que s’ha d’infiltrar dins la ciutat i també en el contorn de les infraestructures i busqui qualitat afegida en termes d’ecologia i de paisatge”, explica Farrero. Segons les xifres de l’AMB, dels 660 km 2 que conformen l’àrea metropolitana barcelonina, gairebé el 54% encara està format per espais oberts; sumats als parcs i jardins, el percentatge arriba al 67%. Per tant, segons assenyalen, encara hi ha un gran potencial per estendre els seus valors dins les infraestructures grises i els espais construïts per afavorir la salut ambiental i paisatgística de la metròpoli i aconseguir un territori més equilibrat. “Hi ha determinades estructures de mobilitat que quan les ciutats creixen i les infraestructures s’hi incorporen deixen de ser una autopista o autovia per passar a ser un carrer. Per això, cal que la infraestructura evolucioni i que hi hagi espais verds, transport públic, passos segurs, etc. Treballem amb aquesta intenció per fer que la integració també vagi lligada a la resolució dels problemes de mobilitat que podria causar”, assenyala Martín Gullón, coordinador de programes d’infraestructures de l’AMB, i posa com a exemples els casos de la C-245, la B-23 i la C-31, que es treballa per integrar-les al territori de forma que no es consolidin com a barreres.

La tercera línia que forma part del PSG va destinada a mitigar els impactes de determinades infraestructures territorials. “Quan pensem en el contacte entre la part urbana i la part natural, pensem en el contacte físic, però també cal tenir en compte que la contaminació lumínica, atmosfèrica i acústica són elements importants que castiguen. Per això, cal buscar sistemes que siguin favorables d’acord amb aquest punt de vista”, remarca Farrero, que explica que la quarta línia de treball del PSG té a veure amb la gestió territorial. “Hem d’afavorir la biodiversitat, aquest mosaic que ens agrada i que dona riquesa al paisatge, ja sigui aprofitant o valoritzant els productes resultants. La idea és fer un millor tractament dels boscos i residus agrícoles, aprofitar-los per biomassa, que a la vegada ens permetria substituir calderes en municipis i equipaments, que funcionarien amb una energia més neta”. Des de la posada en marxa del PSG, l’AMB, encarregada de gestionar les inversions d’aquest programa, ha notat que els ciutadans s’han tornat més exigents en aquest sentit i es fixen més en el fet que les infraestructures estiguin integrades. “Aquest sentiment general és un pas endavant que recollim dins la nostra tasca”, asseguren des de l’ens metropolità.

RECUPERACIÓ I REVALORITZACIÓ DELS ESPAIS METROPOLITANS

L’AMB fa una aportació total de 15 milions d’euros en el PSG, que es tradueix en una inversió total al territori de més de 21 milions d’euros. Amb els projectes posats en marxa -tenint en compte que el programa finalitza al 2019 coincidint amb el final de mandat a l’AMB-, la recuperació dels espais fluvials del riu Llobregat i el seu delta ha suposat un desembors de cinc milions d’euros, mentre que en el cas del Besòs, els seus afluents i la zona del Maresme ha arribat als quatre milions. En el cas dels projectes de valorització de recursos, la inversió ha estat de dos milions d’euros, i en el del mitigació dels efectes de les infraestructures, de quatre milions. Els projectes del PSG són propostes dels consistoris dels 36 municipis que conformen l’àrea metropolitana de Barcelona que l’AMB avalua i aprova abans de dotar-los de suport econòmic. Per la seva banda, el compromís dels municipis beneficiaris és que han d’efectuar el manteniment posterior un cop realitzades les execucions dels projectes. A tall d’exemple, alguns dels projectes sol·licitats en què l’AMB està treballant són la recuperació de l’ecosistema fluvial al tram intermedi del curs metropolità del Llobregat, la millora de la connectivitat al riu Ripoll, l’arranjament del tram baix de la riera d’en Font, a Montgat, la integració urbanística de l’espai fluvial de la riera de can Figueres, a Begues, la recuperació de la façana fluvial del Besòs, a Montcada i Reixac, la integració d’infraestructures a Cornellà i Sant Joan Despí i la millora de camins a Viladecans i al Prat de Llobregat.

Anar a la font

Powered by WPeMatico

Translate »