Colm Tóibín: “En molts sentits, avui Espanya és incomprensible”

Quan escriu un conte, Colm Tóibín (Enniscorthy, 64 anys), l’irlandès errant que estima per sobre de tot la prosa de Henry James, se sent completament lliure. Les novel·les, diu, exerceixen certa pressió sobre ell, perquè al cap i a la fi s’adrecen a un lector, a algú a qui han de seduir prou perquè decideixi instal·lar-s’hi un temps. “No ens enganyem, les novel·les venen, els contes no”, subratlla. És una calorosa tarda de juliol a Barcelona, la ciutat on va viure tres anys (tres anys essencials per a la història d’Espanya: del 1975 al 1978) i a la qual torna sovint. Parla un català i un castellà perfectes. Respon gairebé sempre en anglès, tot i que no li fa res fer-ho en qualsevol de les altres dues llengües. I és pel fet que els contes no venen que se sent més lliure? “Exacte. El conte és innocent en la seva relació amb el món. No pretén res. És l’art per l’art. Una cosa semblant a escriure poesia”.

Seguir leyendo.

Anar a la font – Elpais.cat

Deixa un comentari

%d bloggers like this: