Collectivitat

Fa una setmana vaig veure l última  funció dAÜC , de  Les Impuxibles i Carla Rovira , a Torelló. Com sempre, em van captivar, em van emocionar, em van remoure i em van incomodar durant poc més duna hora, i  vaig sortir del teatre commoguda   i amb massa informació i emocions al cap. Continuo pensant que quan hi ha una  mirada de dona darrere , i aquí nhi ha unes quantes, hi ha certs mecanismes i certes dinàmiques que canvien, que sallunyen de les que coneixíem fins ara, i que troben   altres canals per arribar fins a nosaltres , que som a la primera fila aguantant la respiració i contenint les llàgrimes. Potser perquè és un espai relativament nou i hem estat dominades per la mirada de lhome en tot. Potser.   La qüestió és que totes les vegades que les he vist he sortit amb la sensació que   exploren noves vies  i que gràcies a la seva exploració sortim guanyant totes.

Seguir leyendo… .

ElPeriodico.cat – PORTADA

Deixa un comentari

%d bloggers like this: