Colau intenta aprovar el seu primer pressupost amb noves taxes contra la contaminació

Pilota a terra. El govern d’Ada Colau ha presentat avui la proposta de pressupostos, que ja fa dies que negocia informalment amb l’oposició, per obrir formalment les converses i amb l’objectiu que el primer capítol, el de les ordenances fiscals, passi pel ple ja aquest mes d’octubre. El bipartit de comuns i socialistes confia que amb aquesta negociació, que es fa en paral·lel a la dels comptes de la Generalitat, es puguin rubricar, per primer cop des que Colau és alcaldessa, uns pressupostos per la via ordinària sense necessitat de filigranes com la qüestió de confiança o la modificació de crèdit. Per això, buscarà la complicitat d’ERC i Junts per Catalunya per aconseguir l’aprovació en les dues administracions. Tot i que, deixa clar, una negociació no estarà supeditada a l’altra.

De moment, la proposta que han presentat avui el regidor de Pressupost, Jordi Martí, i la d’Hisenda, Montserrat Ballarín, preveu un pressupost expansiu que arribarà fins als 2.898,2 milions d’euros –un creixement del 9,2%– i que preveu augmentar els ingressos amb noves taxes per penalitzar la contaminació i l’ocupació de l’espai públic. Tot i que el govern encara no ha entrat en el detall d’aquestes noves taxes, sí que ha avançat que preveu augmentar en uns 95 milions d’euros la recaptació amb taxes enfocades a fer front a l’emergència climàtica (38,7 milions més) i a garantir la qualitat de l’espai públic (57,2 milions més). “Gravarem més el que té una afectació més negativa en el clima”, ha avisat Martí. I això inclou des d’apujar taxes als residus i clavegueram fins a fer pagar més per aparcar als cotxes que contaminen més. El que es planteja és un sistema per a les àrees blava i verda que tingui un fix i un variable en funció del tipus de vehicle i l’existència o no d’episodis de contaminació. 

En total, es preveu que la recaptació a partir d’impostos indirectes augmenti un 26,7% –fins als 103,4 milions– i que la dels impostos directes baixi un 8,3%. Un dels canvis que es plantegen és el de l’impost sobre béns immobles, l’IBI, que es vol adequar a la revisió cadastral que s’aplica des de l’any passat. Això es tradueix en una baixada del tipus impositiu –del 0,75% al 0,66%– i l’eliminació dels topalls vigents des del 2003 i en la garantia, segons Ballarín, que cadascú pagui en funció de l’immoble que tingui, sense alteracions. Fins ara, han dit, s’havien generat situacions “injustes”, com que algú amb un pis més gran acabés pagant menys que algú amb un pis petit per l’aplicació del topall. “Que cadascú pagui en funció del que té”, ha defensat la regidora. El govern calcula que la recaptació de l’IBI, amb el nou sistema, augmentarà en 43 milions –de mitjana, un 5,46%. S’elimina la bonificació per domiciliació bancaria i es preveuen dos milions d’euros en ajudes a col·lectius com les famílies monoparentals o les vídues. També s’espera que les transferències de l’Estat s’incrementin en 83,5 milions, donant per feta l’aprovació dels comptes estatals. Un punt que els grups de l’oposició s’han afanyat a posar en dubte tenint en compte la incertesa de l’actual escenari polític espanyol.

Els de Colau també donen per segura l’aprovació, per part del Parlament, del recàrrec turístic que el ple va demanar en l’última sessió –de fins a quatre euros per persona i dia–, però, en aquest cas, es fa una previsió “prudent” de 20 milions anuals, enlloc dels més de 30 anunciats en el càlcul més pessimista. També es compta amb un recàrrec per a pisos buits i l’aplicació de la taxa per a l’última milla per gravar les empreses que distribueixen per la ciutat sense tenir-hi la seu, que encara s’ha de desenvolupar. El govern també preveu revisar les taxes d’ocupació de l’espai públic per aspectes com les terrasses de bar. I es donen per fets uns ingressos de deu milions anuals fruit de la lluita contra el frau fiscal. 

La despesa anunciada creix un 9,5%, un augment de 250,8 milions d’euros. Puja la partida destinada a personal per fets com l’augment d’efectius de la Guàrdia Urbana o l’aplicació del nou conveni municipal. Quant a les inversions, es preveuen 549,8 milions, i les partides més grans aniran a transformacions urbanístiques –projectes com els túnels de la plaça de les Glòries– o a habitatge, amb una dedicació de 121 milions. La despesa corrent, la que es dedica a aspectes com les escoles bressol municipals o l’assistència social, creixeria en 167 milions, fins als 2.350,7. Amb tot, els representants del govern municipal han lamentat que la despesa s’hagi de cenyir al topall marcat per la legislació espanyola i que no es pugui superar el sostre d’endeutament.

Negociació en marxa

Els portaveus d’ERC i Junts per Catalunya han comparegut tan bon punt ha acabat la compareixença del govern per deixar clar que el ball ha començat. Tot i les primeres crítiques al document, s’han avingut a asseure’s a buscar l’entesa. El republicà Jordi Coronas ha posat en dubte aspectes com que hi hagi acord per als pressupostos de l’Estat i ha criticat que, abans de la presentació, l’equip de Colau no hagi entrat al detall amb els republicans sobre quines han de ser les polítiques transformadores per a la ciutat. “Falta concreció”, ha lamentat. En nom de Junts per Catalunya, Neus Munté ha recelat de l’increment previst de la càrrega fiscal i l’ha vinculat a la “mala gestió” que hauria fet fins ara el govern de Colau. Tot i “l’escepticisme”, ha estès la mà a negociar.

Anar a la font – Ara.cat

Deixa un comentari

%d bloggers like this: